Suplementar-se amb col·làgen, sí o no?

El col·làgen és una proteïna natural que consisteix en el 38% de la proteïna que té el nostre cos. Està formada en més de la meitat per 3 aminoàcids: glicina (30%), prolina i derivats (20%), licina (10%). És imprescindible per la salut de l’esquelet, els tendons i els cartílags. La degeneració dels cartílags es deu a la falta de col·làgen. És un component molt important pel nostre cos i és necessari sobretot per la gent que es suplementa amb calci. El calci mineralitza l’òs, però també l’endureix i es fractura si no li aportes la flexibilitat que li dona el col·làgen. El col·làgen és una proteïna que amb els anys anem perdent, i es nota en la nostra pell, en les genives, en el cabell… com van envellint per la falta d’aquesta proteïna.

hidrolizado-3

Ara estareu pensant: doncs sí que cal que em compri col·làgen per suplementar-me! Doncs no, no cal. El col·làgen és un component que fabrica el nostre cos de manera natural. Els que trobem en pots com a suplement, l’han exret de les potes dels animals de l’escorxador i el tracten químicament descomposant-lo en els aminoàcids que el formen; és el que s’anomena el col·làgen hidrolitzat i és “artificial”. De moment, no s’ha demostrat científicament que el cos l’absorveixi. És a dir, tal i com l’ingeriu el sistema digestiu el descomposa en aminoàcids i els distribuiex per tot el cos a través de la sang. Doncs fins que no es demostri al contrari el que s’absorveix són els aminoàcids, no el col·làgen ja compost. Després el cos utilitza aquesta aminoàcids per fabricar la proteïna que necessita, col·làgen o un altra; depenent de les necessitats. Així que podeu deixar de menjar gelatines extranyes, cartílag de tauró o polvos de col·làgen hidrolitzat que només us fan gastar els diners.

Llavors no és necessari ingerir col·lagen, però sí ingerir aminoàcids per a què el crei? La opció menys agressiva és ajudar al cos a que crei més col·làgen de manera natural. Només cal que doneu els aliments necessaris al vostre cos per produïr el col·làgen de manera natural. El cos necessita 3 components per fabricar-lo: proteïna, vitamina C i magnesi.

 

Quins aliments pots menjar per ajudar-te? 

Contenen proteïnes:

  • embotits
  • soja
  • llegum
  • làctics
  • peix

Contenen Vitamina C:

  • maduxies
  • papaya
  • kiwi
  • taronja
  • mango
  • pebrot
  • bròquil
  • col arissada
  • alvocat
  • carxofa

Contenen magnesi:

  • Farina de Soja
  • Xocolata negra. El cacau pur porta casi 500mlg per cada 100gr. És el que més!
  • Llavors: Ametlles, avellanes, nous, cacahuets
  • Llegums

 

Aprèn a llegir el teu cos; quins símptomes tens quan et falta…? 

PROTEÏNES:

  • boqueres als llavis
  • erupcions vermelles o blanques a la pell
  • caiguda del cabell
  • s’adormen els peus i les mans
  • rampes

VITAMINA C:

  • caus malalt molt sovint
  • les ferides costen de curar
  • et sents estressat, amb falta d’energia i trist i amb canvis d’humor
  • et sangren les genives
  • et fan mal les articulacions

MAGNESI: 

  • Dolor articular
  • Rampes
  • Contractures
  • Taquicardies
  • Vértigs
  • Espasmes a les parpelles
  • Espasmes a l’estòmac, esòfag i intestí
  • Formigueig a la boca
  • Sensació de bola a la gola
  • Donaras puntades  amb les cames estan adormit
  • Veus llumetes quan tanques els ulls
  • T’aixeques molt cansat
  • De tant en tant suspires o nécessites badallar per agafar oxígen

 

I què passa si ens excedim?

menjant proteïnes?

Podem tenir algunes malalties cardiovasculars, obesitat, sobrecàrrega al fetge i cálculs renals. Cansanci i mals de cap… (Això ens hauria de fer reflexionar sobre l’administració de proteïnes en pols… Prometo alguna publicació també sobre aquest producte.)

 

menjant vitamina c?

pots tenir càlculs renals.

 

amb la ingesta de magnesi?

Si mengem més d’1gr de magnesi en cada àpat, el nostre cos no absorveix el sobrant i s’elimina per l’orina.

 

I us preguntareu… Per què no prenem més magnesi amb tots els beneficis que aporta i si t’excedeixes el cos ho elimina? Us responc amb una frase que vaig aprendre d’Ana Maria Lajusticia i que cita de Burton Altura, un expert en magnesi: “La magnesoterapia és massa barata, no aporta beneficis a la indústria farmacèutica”.

En resum , si us voleu gastar diners en pots de col·làgen sou lliures de fer-ho, però que sapigueu que tampoc és garantia de millorar la salut del vostre cos.  La única manera de fer-ho és alimentant-se bé i variat. Ja sé que és més fàcil menjar el què et dona la gana i anar prenent pastilletes, però això no funciona així… res és fàcil si ho vols fer bé!

Ja sabeu que jo he realitzat diversos projectes socials vinculats en el món de l’esport per l’associació DEBRA que treballa per afectats de pell de papallona (Epidermòlisi Bullosa). La malaltia els priva de la fabricació de col·làgen. Si fos efectiu administrar-lo com a suplement aquesta gent milloraria la seva qualitat de vida medicant-se; i no és el cas. Encara no s’ha trobat cura per l’EB.

Gràcies al Jesús Rodríguez per enviar-me una informació que m’ha ajudat a completar aquesta publicació.

Si voleu llegir més sobre la controvèrcia del col·làgen, aquí teniu un enllaç científic: (en anglès) http://www.sciencebasedmedicine.org/collagen-an-implausible-supplement-for-joint-pain/

Avui ha estat una mica llarg, però com que hi ha molt de debat del tema m’he permès excedir-me. Espero que la informació us serveixi.

Nutrir-se bé per prevenir les rampes:

Les rampes són una contracció muscular involuntària, molt molesta i sovint dolorosa. La causa exacta no està demostrada encara, hi ha diverses hipòtesis, però la versió que més força agafa és que apareixen quan hi ha deshidratació i el cos et demana minerals.

rampes

Els minerals que poden faltar són: sodi, potassi, magnesi i calci. És per això que per evitar-les hem d’alimentar-nos i hidratar-nos molt bé abans i durant l’activitat física per tal d’evitar-les.

ABANS DE L’ACTIVITAT FÍSICA:

hem de tenir una dieta rica en aliments que continguin minerals per tal de tenir els dipòsits de sals ben plens i tardem a esgotar les reserves. Us deixo uns quants aliments que contenen alts continguts de les sals minerals que necessitem perquè els pogueu menjar en abundància abans de l’esforç físic i així tenir les reserves ben plenes:

Sodi: crispetes, tonyina, salsa de soja, olives, pernil salat.

Potassi: albercoc, plàtan, dàtils, kiwi, nactarina, taronja, prunes, panses, nous, llet de soja, carxofes, alvocat, remolatxa, cols de bruseles, bledes, mostassa, xirivia, patata, carbassa, espinacs, tomàquet.

Magnesi: pipes de girasol, ametlles, avellanes, gèrmen de blat, soja fresca, cacahuets, fuet, cigrons, mongetes blanques, fastucs, cacao, nous, calamars, pinyons, massapà, arròs integral, blat.

Calci: sèsam, espinacs, col arrissada, ceba, card, bledes, bròquil, mongeta blanca, cigrons, llentíes, soja, productes làctics, salmó, besuc, llenguado, sardines, boquerons, escopinyes, marisc, pop, el rovell d’ou, fruits secs i deshidratats (excepte castanyes i figues)

DURANT L’ACTIVITAT FÍSICA:

heu de tenir en compte de beure un isotònic per tal d’anar reconstituïnt els minerals que consumim. Cada persona és diferent en quant a suduració i despesa de sals del cos, per tant el què és més important és que “escolteu” molt bé el vostre cos per tal de trobar el punt correcte de consum de sals minerals que necessiteu.

Recordeu que en una publicació us vaig parlar sobre l’aigua de mar com a isotònic natural, i també teniu la possibilitat de fer el taller de begudes isotòniques. La gran diferència de poder fer vosaltres mateixos la beguda és que us la podeu fer a mida de les vostres necessitats de sals minerals. A base d’anar provant diferents proporcions podreu trobar l’isotònic perfecte i no haver de comprar els comercials que estan fets amb les proporcions de la mitjana de persones d’una mostra d’un estudi. Aquests estudis són necessaris per permetre tenir els percentils que ens guien en saber el consum mitg de minerals. Però potser vosaltres sou persones per sobre, o per sota d’aquest percentil, perquè aborviu diferents els minerals que mengeu, o bé teniu una sudoració diferent.

Per últim dir-vos que les begudes isotòniques han de ser un complement d’hidratació per anar fent un glop cada 5, 10 o 15 minuts (depenent de la persona, el lloc i l’època de l’any en què estigueu fent exercici). Les begudes comercials les venen com a beguda base durant tota l’activitat física, per vendre’n més, i hi posen molts additius per tal d’aconseguir bon gust. La beguda isotònica de base ha de ser l’aigua, que és el que menys força els ronyons. L’isotònic, tal i com us he comentat, és imprescindible, i cal consumir-lo com a complement amb un bon glop amb freqüència, però no amb l’objectiu de passar la set, sinó per abastir-vos de minerals.

No us oblideu d’alimentar-vos bé i seguir prenent isotònic després de l’activitat física per tal d’omplir de nou les vostres reserves de minerals que hauran estat buidades per l’exigència de l’activitat.

La setmana que vé us parlaré del #retocebe Una iniciativa solidària de la marca esportiva CÉBÉ.

Que tingueu bon pont!

Condimentar els plats per nutrir-se millor:

Les espècies, llavors i altres condiments alimentaris, no només ressalten el gust dels nostres aliments, sinó que moltes vegades, tenen propietats nutricionals que ens ajuden a complementar la nostra alimentació.

Sovint ens prenem complemeimages-2nts alimentaris artificials per por a que ens faltin algun tipus de nutrients i no rendir prou; doncs us garanteixo que menjant de manera variada i correcte, això no passa, i condimentar els nostres plats és una manera excel·lent d’ajudar a enriquir nutricionalment els nostres àpats.

Us deixo apunts dels complements, primer segons l aprevenció què busquem i després separats per tipus i les propietats de cadascun; ja us deixo a vosaltr
es escollir amb quin plat o aliment ho convineu ;)

 

FUNCIÓ:

RAMPES: pinyons, pipes de girasol, all, fonoll, pebre blanc.

ANTIINFLAMATORI: pipes de carbassa, clau, cúrcuma, xile.

DIURÈTICS i DEPURATIUS: all, julivert, mostassa, llaurer, romaní, cilantre, àpi, xicoira.

ANTIBIÒTIC: all, farigola.

ANTIBACTERIS: all, llaurer, vainilla.

DIGESTIU: jengibre, pebre, orenga, alfàbrega, clau, anet, comí, farigola, romaní, canyella, àpi, vainilla, menta, cebollí, xicoira, clavell de les índies.

AFRODISÍAC: gengibre, julivert, nou moscada, cilantre, canyella, vainilla.

ENERGÈTICS: pinyons, pebre vermell.

PELL: pipes de carbassa, cebollí.

COLESTEROL: pipes de carbassa, cúrcuma.

ANTIEDAT: romaní, pinyons, vainilla, menta, cucubirta pepo.

CARDIOVASCULAR: pinyons, canyella.

CIRCULACIÓ SANGUÍNIA: pipes de carbassa, all, orenga, pàprika, menta.

ESTIMULANTS GANA: clau, canyella, àpi, cebollí, xicoira.

APRIMAR: pinyons, fonoll, xile.

CONCENTRACIÓ i ESTAT D’ÀNIM: fonoll, sàlvia, mostassa, pebre vermell, cúrcuma, comí, farigola, vainilla, menta.

MALS DE CAP: nou moscada, pebre vermell, farigola.

RESPIRACIÓ: jengibre, sàlvia, clau, nou moscada, llaurer, cúrcuma, comí, canyella, àpi, menta, caputxina.

ÒSSOS: llavors de rosella, pebre vermell.

ANTIFEBRILS: nou moscada, àpi, vainilla.

 

SEGONS TIPUS:

LLAVORS I FRUITS:

Pinyons: Són molt energètics perquè tenen proteïnes i magnesi. Ajuden a aprimar-nos, i ideals pel sistema cardiovascular. Efecte antiedat i milloren la salut ocular.

Pipes de girasol: són molt bona manera de recomposar minerals, doncs són riques en fòsfor, i conté vitamina E i B9, B6, B5, B1 magnesi, zinc i potassi.

Pipes de carbassa: contenen molt àcid salicílic qua actúa com a calmant i desinflamatori. Disminueix el colesterol ja que conté Omega 3 i 6. Ajuden a la circulació sanguínia i per eliminar paràsits intestinals. Ajuden a dissoldre les mucositats. Contenen vitamina A i E beneficioses per la nostra pell.

Llavors de rosella (amapola): conté moltíssim calci. Perfecte per el nostre sistema digestiu. va bé pels nervis.

BULBS I ARRELS:

All: El millor remei per una bona circulació sanguínia. Diurètic i dels millors bactericides. Molt bo per combatre processos infecciosos. Bo per combatre els efectes de l’al·lèrgia al pol·len. Conté molt iode.

Fonoll: va molt bé per les rampes, ajuda a cremar les grasses. Molt beneficiosa en problemes urinaris,  i estimula la concentració mental.

Jengibre: Gran protector del sistema respiratori, millora la circulació i és antivomitiu, antibacterià, analgèsic, anitiinflamatori i un dels afrodsíacs.

 

ESPÈCIES I FLORS i HERBES:

Pebre: ajuda a les digestions. Molt recomanable per menjars pesats i àpats abans d’esforços. El pebre blanc és una bona font de magnesi, ferro i vitamina K.

Xicoira: flor amb moltes propietats digestives, estimula la gana i depura la sang. Té molts minerals, ferro, potassi i vitamina A, entre d’altres.

Orenga: també és digestiu i va ideal per ajudar a minvar els dolors menstruals a les dones. És antioxidant i millora la circulació sanguínia.

Sàlvia: ajuda a extreure l’excés de mucositat, calma i clarifica la ment.

Pàprika: beneficis en la circulació sanguínia. Un anticoagulant molt potent.

Alfàbrega: és un antivomitiu molt bo. Reforça el sistema nerviós i millora la circulació de la sang.

Julivert: és diurètic i depuratiu per tant ens ajuda a eliminar toxines. També és afrodisíac ;)

Clau: Estimula la gana. Ajuda a combatre descomposició i és un bon tractament pels vòmits i mareigs. Es pot utilitzar per netejar del cos els cucs intestinals. És molt bon expectorant i també un bon antiinflamatori. Un més a la llista dels afrodisíacs.

Mostassa: és diurètic i millora notablement l’estat anímic.

Nou moscada: molt recomanable amb casos de febre, mals de caps i asmes. (També afordisíac!)

Llaurer: prevé l’acidesa d’estómac. Disminueix el “flato”. És molt bon antibacterià (per grips, tos, bronquitis, etc…). Ajuda a prevenir el reuma, i és diurètic.

Pebre vermell: conté molt ferro i zinc, que facilita l’emmagatzematge de la insulina. Ajuda amb les malalties oculars i processos d’estrés i depressió. Ajuda a superar les migranyes. Ideal per diabètics o persones que pateixen asma. Ajuda al metabolisme dels òssos.

Cúrcuma: un gran protector del fetge i un molt bon antiinflamatori. Diuen que és un gran anticancerígen. És un antidepressiu natural i va bé per curar la bronquitis i a reduïr el colesterol.

Anet (Eneldo): per qualsevol dolència del sistema digestiu i a més és un molt bon sedant. També va molt bé per infeccions urinàries.

Comí: molt digestiu, ajuda a combatre els gasos, ideal per la higene bucal i evitar el mal alè. Ideal per diabetis, anèmies, bronquitis… És un tranquil·litzant. (i també ho és!)

Farigola: antibiòtic natural, digestiu, prevé gasos, ric en ferro, tranquil·litzant. Va bé per mals de cap, reumes. Relaxa i ajuda a dormir millor.

Romaní: ajuda a pal·liar la descomposició, antioxidant, diurètic, conté molt ferro.

Cilantre: depuratiu, ideal per insuficiència hepàtica, afrodisíac.

Canyella: ajuda en procesos digestius gasos i descomposició). Beneficia el cor, els pulmons, l’aparell digestiu, el mal de queixal, … Molt bo per alleugerir tensions musculars. És l’afrodisíac per excel·lència. Ajuda a reduïr el sucre a la sang. Estimulant de la gana.

Àpi: alcalinitzant, estimula la gana, ric en vitamina E, expectorant, evita els gasos, antifebril, diurètic. Va bé per combatre asma i anèmia.

Vainilla: tranquil·litzant natural. Ajuda a baixar la febre, és un bon analgèsic, antibacterià, antireumàtic, antioxidant. Reforça l’aperell digestiu. Té propietats laxans i també és afrodisíaca.

Menta: Ideal per flatulències. Millora la digestió, l’acidesa estomacal i les nàusees. És relaxant, analgèsica i estimula a la circulació sanguínia. Ideal per millorar la respiració amb els encostipats. És antioxidant i millora l’alè.

Cebollí: ric en vitamina C, conté carotens (que beneficien la nostra pell), vitamines A i B, calci i ferro. Estimula la gana, afavoreix la digestió i té propietats antisèptiques.

Xile: contenen molta vitamina A i C. Afavoreixen l’absorció del ferro vegetal (dels cereals, llegums, …) Ajuda a cremar la grassa del cos, és anticancerígen i disminueix el risc de diabetis. Un bon analgèsic i antiinflamatori.

 

MINERAL:

Sal: conté tots els minerals i oligoelements del nostre cos. Important consumir-la sense refinar, en estat pur.

Us deixo un enllaç interessant d’uns apunts en xarxa de l’Ajuntament de Barcelona sobre flors comestibles. És molt curiós menjar-se algunes flors que semblen només un guarniment, però a més de gustós arreglen estèticament els plats.

El proper dia publicació exclusiva parlant de les rampes, i com l’alimentació les pot ajudar prevenir.

Espero els vostres comentaris!

Farmaciola bàsica per a un esportista:

En aquesta publicació no pretenc anomenar-vos medicaments o compostos químics habituals a les farmacioles de casa vostra, probablement aquesta és una informació que no necessiteu perquè tothom té a casa fàrmacs diversos que s’administra de manera autònoma quan es reconeix algún símptoma.

Més d’una vegada he vist a les curses, especialment les d’ultraresistència, que els corredors consumeixen ibuprofè i altres antiinflamatoris. Certament ens prenem alguns químics amb massa lleugeresa quan tenim dolències de poca importància o que potser podem pal·liar amb altres vies més naturals; tanmateix pensem que és més ràpid un fàrmac o potser desconeixem que hi ha remeis naturals per ajudar-nos a curar. Si la segona opció és el vostre cas, aquí us deixo algunes indicacions que us poden ajudar d’alguns productes naturals bàsics, per tenir a la farmaciola en cas de:

  • Inflamacions: argila verda, per fer cataplasmes; aplicar a la zona cobrir amb un drap i deixar tota la nit.
  • Marejos: gengibre (en pols afegida a algun aliment o beure infusió)
  • Talls o rascades: oli d’herba de St. Joan. Aplicar dues o tres vegades a la zona. Per preparar-lo a casa heu de posar un pot de vidre amb la planta i cobrir-la d’oli. Tapar-lo i exposar-lo al sol reposant entre 2 i 6 setmanes.
  • Ferides: per les ferides que sangren, la pebra en pols és un homeostàtic eficaç, i no pica! encara que sembli increïble. Per disinfectar les ferides, un bon raig de llimona. Per tallar l’hemorragia va molt bé aplicar a la ferida una decocció de l’herba de cua de cavall tipus equiseto menor.
  • Cops, torçades o altres contusions: àrnica, aplicar amb crema sobre la zona afectada.
  • Picades d’insectes i cremades a la pell: oli escencial de lavanda o crema de calèndula.
  • Insomni o estress: infusions de valeriana, camamilla i passiflora, 3 cops al dia.
  • Infeccions: all; picar i deixar aixugar o bé fresc i consumir oralment.
  • Tos, refredats o faringitis: infusions de farigola, eucalipto i pulmonaria o també fer inhalacions del vapor de bullir aquestes herbes.
  • Baixada de defenses: equinàcea, farigola, própoli, el fong coriolus versicolor i la lactoferrina.

Avui en dia es poden trobar tots aquests productes a les herboristeries o es poden comprar a granel per internet. En general es venen seques i són de fàcil conservació.

Ja ho sabeu doncs, “apanyeu-vos” la vostra farmaciola naturista, com si d’un bruixot o bruixeta es tractés i veureu com el poder de les herbes curatives de ben segur que us soprendrà.
La setmana que vé, flors i espècies que podeu incloure als vostres àpats i us poden ajudar a aconseguir objectius de manera saludable i pràcticament sense adonar-vos-en.

Podeu enviar-me sugerències de temes dels què teniu inquietud i voleu saber-ne més al correu: abarque@vitampleni.cat Qua acabeu de passar bones vacances!

Infusions d’herbes beneficioses pels esportistes:

Als qui practiquem esport, moltes vegades tenim la sensació que és necessari suplementar la nostra dieta o bé consumir algun complement vitamínic en algun moment de la temporada. Això és degut a que volem millorar el nostre rendiment o bé que estem posant el nostre cos al límit i ens podem sentir cansats i no volem prescindir de l’esport del nostre dia a dia.

Certament, l’esportista té més necessitat de cuidar molt el seu cos ja que es serveix d’ell per fer allò que més li agrada, però justament per això hem de prendre conciència que cuidar-nos amb una dieta rica i variada i sense fer abusos, és la millor tècnica per estar saludable i mantenir el nostre cos en forma. Si seguim unes bones pautes d’entrenament i cuidem l’alimentació ja estarem sans i no ens caldrà cap tipus de suplementació o complement. Tanmateix, tots sabem que el dia a dia és més complicat i seguir pautes i rutines, a vegades, costa.

Com ja és el meu estil, jo sempre opto i m’agrada aconsellar per la opció més natural possible. Les herbes medicinals, són recursos naturals que tenim molt a l’abast amb ampli repertori i la gran majoria d’elles tenen unes propietats curatives molt comprovades ja que s’utilitzen des de l’antiguitat, i de fet, moltes són bases d’alguns medicaments. És per això que us sugereixo algunes herbes que ens poden ajudar i ens permetran prescindir d’altres químics o fàrmacs molt més cars i agressius pel nostre cos.

herbesLes plantes medicinals es poden preparar de diverses maneres i es poden usar consumides oralment o aplicades a la zona afectada. Avui parlarem de les que ingerim i les preparacions que tenim més possibilitat de fer-nos a casa o són d’ús més freqüent:

  • Infusions: és la manera més simple de preparar-la. N’hi ha prou amb esclafar aigua i quan està molt calenta afegir les herbes i deixar-ho reposar perquè l’aigua s’impregni.
  • Decocció: consisteix en bullir amb aigua la part de la planta que conté les propietats. Un cop l’aigua arrenca el bull hi afegim les herbes i a foc lent i tapat ho deixem uns minuts.
  • Xarop: a casa podeu preparar xarops amb la planta cuita amb el mètode decocció i afegint mel fins a que es quedi tot líquid. Tanmateix existeixen molts xarops ja elaborats en farmàcies on venguin homeopatia o bé als herbolaris.

En generals entre dos i tres dosis (tasses, cullerades de xarop) al dia de les herbes, ja poden ajudar a tenir l’efecte desitjat segons les seves propietats.

Us faig una relació d’herbes i perquè serveix cadascuna d’elles; no m’allargo en el perquè dels seus beneficis ni tampoc en explicació extensa de les propietats ja que penso que la dinàmica del bloc ha de ser d’articles curts i pràctics de consultar. Estic oberta a que m’escribiu un correu electrònic o em contesteu en els comentaris d’aquest post si teniu dubtes o en voleu saber més d’alguna en específic.

RAMPES / PREVENIR DESHIDRATACIÓ: Saüc doble, Cua de cavall, rooibos, agrella, julivert.

ESTIMULANTS: té (tots), guarannà, mate, dent de lleó, arítjol, bedoll.

TRANQUIL·LITZADORS /RELAXADORS DE MÚSCUL: tila, camamilla, marialluïsa, passionera, bufassa, alfàbrega.

DIGESTIUS: rooibos, camamilla, poleo – menta.

MILLORAR RENDIMENT/ PREVENIR TIRETES: ginseng, eleuterococo.

MILLORAR LA RESPIRACIÓ: eucalipto, farigola, pi, romaní.

PREVENIR BAIXADES DE DEFENSES: Equinàcia, ungla de gat, liquen, pi albar.

ANTIINFLAMATORIS / TENDINITIS / RECUPERACIÓ DE LESIONS : harpagòfit (l’àrnica és per lús extern, no pel consum).

POTENCIADORS MASSA MUSCULAR: Arítjol.

 

Una pàgina que consulto habitualment i que és de gran ús per mi és la de floracatalana que em permet buscar la traducció amb diferents llengües del nom de la planta, així com veure la fotografia, buscar el temps de floració i consultar la cartografia per veure si la puc trobar jo mateixa o la vaig a comprrar a l’herbolari. Molt recomanable!

Un petit llibre, senzill, però de ràpid ús per tenir de manual de a la mateixa caixa on tens els diferents remeis és: “El botiquín en casa, guia pràctica de remedios maturales al alcance de todos” (2006) de Carlota Mañez, Ed. Esencial.

Així doncs espero que aquestes indicacions us puguin ajudar a prescindir d’alguns químics i a aprendre a ajudar una mica el vostre cos amb remeis naturals. Ja m’explicareu com us va, i si teniu algun remei que no hem explicat i a vosaltres sempre us ha funcionat.

Aquest és l’article que posa fi al cicle d’hidratació però n’obre un sobre remeis naturals. La propera setmana seguirem amb herbes però aquesta vegada administrades d’altres maneres que no siguin ingerides, sinó administrades com una aplicació externa. També parlarem de l’homeopatia i altres productes freqüents que hem de tenir a la farmaciola tots els qui practiquem esport.

Bona Setmana Santa!

ANTICANCER, un llibre que et canvia la manera de viure.

Els llibres són aquells grans aliats que permeten distreure’t i també formar-te en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc; hi pot haver un bé més preuat? És per això que he pensat en compartir amb vosaltres les meves lectures. Així doncs la última setmana de cada dos mesos tindreu la síntesi d’algun llibre que he llegit relacionat amb l’esport, la salut o la consciència social.

L’estrena d’aquesta secció és per “Anticàncer” del Dr. David Servan – Schreiber (ISBN 978-84-670-3515-5) Un llibre que m’ha canviat la manera de viure.

El Dr. Servan – Schreiber, era un metge francès treballant en estudis de recerca a Estats Units que en la seva pròpia investigació es va descobrir un càncer cerebral. Operació i recaiguda i més de 20 anys lluitant amb la malaltia que li va donar la oportunitat de indagar quina era la millor manera de prevenir i combatre el càncer.

Fruit d’aquest interès neix el seu primer llibre: ANTICÀNCER (2008) on ens explica la preocupació per la OMS per l’augment de càncer en la població (2 de cada tres persones el pateixen en algun moment de la seva vida) fins a arribar a catalogar la malaltia com a epidèmia mundial.

Servan-Schreiber s’adona a través d’un estudi danès que el càncer no s’agafa majoritàriament per genètica, sinó pel mode de vida; doncs a l’estudi es descobreix que els fills adoptats agafen els mateixos càncers que els seus pares malgrat no haver-hi relació biològica. AIxí doncs són agents externs, no genètics, els qui ens el provoquen en major percentatge la malaltia. És per això que es decideix no només a investigar sinó a compartir per tots els públics els seus descobriments i ho comparteix amb aquest fabulós llibre.

Jo us confesso que no l’hagués llegit si no hagués hagut de treballar amb una campanya d’aliments contra el càncer, però quan l’he llegit m’ha canviat la vida i sobretot la manera d’alimentar-me; i això que jo ja era una persona sensibilitzada amb el menjar sa. Però al llegir-lo em vaig adonar que és un llibre imprescindible per tothom qui vulgui fer un estil d’alimentació saludable, independentment si té alguna relació amb el càncer o no.

Les claus per la salut que descriu Servan-Schreiber en el seu llibre són:

Alimentació: el què mengem cada dia ens construeix i modifica l’organisme. L’alimentació és la part més influenciant dels factors que poden influir en la nostra salut. Concretament, ell dona un llistat d’aliments amb una sèrie de propietats que ajuden a prevenir la malaltia i també a millorar la salut de la persona que ja la pateix (evidentment seguin els tractaments mèdics en paral·lel). Ell defensa també, basant-se amb estudis científics, que l’alimentació biològica és més saludable ja que no hi ha ús de pesticides ni abonaments químics que són perjudicials per la salut.
Exercici físic: nombrosos i recents estudis demostren que en persones més actives físicament es donen menys casos de càncer i menys recaigudes en el cas d’haver-lo patit. Excloem però la gent que pren molts complements i suplements alimentaris (gels de glucosa, proteïnes, aminoàcids, etc…) que al contrari del què hauria de ser, sí que augmenten l’energia del nostre cos o ens ajuden a hipertrofiar els nostres músculs però tenen molts components artificials (E-…) que en alguns casos s’ha demostrat que el consum habitual fins i tot pot produïr el càncer.
Meditació: aquest doctor es va adonar de la importància de la salut emocional. Arrel d’això va escriure el seu segon llibre, que encara tinc pendent. Descriu amb resultats d’estudis científics, els beneficis de la gent que practica alguntipus de tècnica de relaxació: yoga, etc…i com això els va ajudar a recuperar-se millor.

El llibre són 358 pàgines interessantíssimes i que us recomano enormement, doncs no està enfocat amb dramatisme (tot i que ell el va escriure durant la seva malaltia) sinó amb un positivisme enganxós on ens dona un munt de propostes d’aliments i mode de vida beneficiosos per la nostra salut. Només m’agradaria fer un petit llistat perquè tingueu una petita mostra d’alguns aliments que són els que estan demostrats que són més beneficiosos pel nostre cos:

Té verd, llavors de lli, col, bròquil, all, soja, cúrcuma, gerds, aranyons, xocolata negra (més d’un 70%), curry, bolets shiitake, maduixes, avellanes, cireres, farigola, oli d’oliva…

Ja per acabar, recmanar-vos la seva lectura i agraïr a en Josep Ametller, cofundador de la marca de producte fresc “casaametller”, que em fes descobrir aquesta joia de llibre. Espero els vostres comentaris si també l’heu llegit ;)

La setmana que vé, seguim amb el cicle hidratació i us parlaré de com els esportistes podem utilitzar les infusions d’herbes per millorar en salut i en rendiment. Gràcies per llegir-me!

20140328-015753.jpg

Begudes energètiques: estimulants naturals, la millor opció.

Benvinguda primavera! i amb aquesta estació i els canvis de temperatura, també entrem en aquella etapa on tenim més sensació de cansansi i algunes pujades i baixades d’ànims.

beugles energetiques naturalsTan pel dia a dia de l’estudi o la feina, com per fer esport, moltes vegades recorrem a ajudar-nos amb begudes estimulants per exprimir el nostre cos al màxim quan el cervell ja ens dona l’ordre de parar.

Els components d’aquestes begudes són vitamines i minerals a més d’electrolits com el sodi i el potassi. Però el que ens dona vitalitat són els carbohidrats com la glucosa, sucrosa, maltodextrina, fructosa i galactosa i sobretot les substàncies estimulants que donen energia a l’organisme enlloc d’utilitzar només les reserves de sucres com a font d’energia del cos.

Existeixen diferents substàncies naturals que causen aquest efecte estimulant al nostre organisme:

Cafeina: És l’estimulant natural per excel·lència que prové de la planta del cafè. El comité olímpic la va arribar a considerar durant un temps una substància de doping, però amb unes quantitats majors de les que bebem en un cafè o un refresc de cola. Ens ajuda a mentanir-nos desperts i en alerta, per això ens augmenta la capacitat de concentració i tenim una sensació de vitalitat.

Teina: també un estimulant natural, provinent de la planta de tè. Estimula el consum de calories i treu la gana. Augmenta la oxidació d’àcids grassos en els músculs mentre fem exercici, normalitza els nivells de glucosa a la sang i aporta antioxidants necessaris per reduir el nivell de radicals lliures provocats per l’exercici intens.

* Tant la teina com la cafeina tenen uns efectes excitants passatgers, per això en consumim més d’una tassa al dia.

Ginseng: és una arrel utilitzada des de fa molts anys per les medicines naturistes, especialment les orientals. És apologètica, és a dir, ajuda a l’organisme a adapatar-se a l’entorn, per això és un component habitual en complements vitamínics.

Guarannà: és el fruit d’un planta d’amèrica del sud. Conté grans quantitats de cafeina-guaranina i també conté teofilina i teobromina. A més de ser energètica té l’efecte de treure la gana. Cal vigilar-ne el consum i si opteu per efegir-lo a les vostres begudes tingueu en compte de beure’l poc a poc i fer una bona progressió per acostumar el cos; doncs 1g de guarannà té al voltant de 40mg de cafeina. Així doncs és de les substàncies naturals més energètiques.

Ginko biloba: en realitat és una herba que ajuda a ordenar el nostre organisme, especialment el sistema circulatori. És per això que quan el nostre cos està al límit, la Ginko ens ajuda a millorar la circulació, així arriba millor la sang als nostres músculs i retardem una mica el cansansi.

Heu de saber que hi ha més herbes com el romaní que estimula el sistema nerviós i circulatori i la rosa canina que també té un efecte energètic pel nostre cos a més de contenir altes quantitats de vitamina C (molta més que els cítrics). Parlaré de les propietats de les herbes administrades com a infusió i els avanatatges que té per l’esportista en la publicació d’aquí dues setmanes (2 d’Abril) per acabar el cicle de les begudes per esportistes.

Un altre tipus de substàncies estimulants que contenen algunes begudes energètiques del mercat són els aminoàcids. En realitat es generen al nostre cos de manera natural quan fem un esforç físic, però la indústria ha creat aquests aminoàcids de manera artificial per poder-los comercialitzar pel consum. Al ingerir-los i afegir-los de manera no natural al nostre cos, estem forçant al nostre organisme. Alguns exemples:

Taurina: el nostre cos la crea per regular els nivells d’aigua i minerals (sal i sucre) a la sang. Regula la freqüència cardíaca i les contraccions musculars. També el trobem en alguns aliments d’origen animal com la carn o els làctics. Si s’abusa el consum (més de 3000mg/dia) pot produïr mals de cap, tremolors, mals de panxa, vòmits, insomni i també taquicardies, així que s’ha de ser molt conscient del risc que es corre en consumir-la i vigilar que les conseqüències no siguin fatals per la salut.

Glutamina: millora la funció inmunitària i augmenta la reserva de glucògen en els músculs. Ideal pel post exercici per una recuperació més ràpida.

Arginina: Afavoreix la vasodil·latació, per tant millorem la circulació i aleshores l’oxígen arriba millor als músculs a través de la sang i el nostre cos rendeix més.

Creatina: ajuda a la construcció de massa muscular. Pot produir deshidratació. A França es va realitzar un estudi que relacionava directament aquesta substància amb l’aparició de càncer.

L-carnitina: no és ben bé un aminoàcid per si sol, sinó que es sintetitza a partir de dos aminoàcids: lisina i metionina.

No està demostrat científicament que ingerint aquests aminoàcids el nostre cos els absorveixi, per tant és possible que tansols siguin un placebo ja que pot ser que tal i com ens els administrem el nostre cos l’expulsi per les vies habituals d’excreció: suor, orina…

El consum continuat d‘aquests aminoàcids pot fer que el cos s’acostumi a rebre’ls de manera externa i per tant en deixi de produïr de manera natural. A més, l’abús d’aquestes substàncies pot no permetre descobrir a un mateix que hi ha massa acumulació de cansanci, aleshores ens accelera el pols i disminueix el nostre rendiment a més de posar el cos tant al límit que hi ha risc de lesionar-se. No hem d’oblidar que el descans és necessari per afrontar les activitats esportives i no hi ha cap substància energètica que pugui substituir-ho.

Per tant penso que la millor opció és actitud positiva, controls mèdics preventius, entrenar degudament el cos i alimentar-se correctament per no anar mancats de reserves energètiques. Tanmateix, si es creu necessari el consum d’estimulants per un esforç extra, el més aconsellable és optar per uns estimulants naturals, i encara millor si sou vosaltres mateixos qui us els compreu biològics a granel, per afegir-los al vostre isotònic. L’avantatge de cuinar-vos vosaltres mateixos els líquids d’hidratació és que sabreu què esteu consumint i podreu controlar els efectes a mida de les vostres necessitats i podreu corroborar que són saludables perl vostre cos perquè sabreu perfectament tots els ingredients que contenen.

Sobretot els estimulants no són gens recomanables en nens i adolescents. En podeu llegir més aquí.

Us recordo que jo mateixa imparteixo tres tallers sobre begudes isotòniques i energètiques per ensenyar-vos les receptes i com fer-les. Si voleu més informació em podeu escriure a abarque@vitampleni.cat

La setmana que vé us faré la síntesi d’un llibre que em va canviar la vida i sobretot, la manera d’alimentar-me. Us hi espero!