Com va néixer Sport & Cook

Un dia entre setmana de Març, haviem quedat a Puigcerdà amb l’Eduard Jornet i la part de l’equip de la VCUF per dinar i fer reunió per la organització de la cursa. per aprofitar el viatge fins a la Cerdanya, vaig avisar a l’Emma Roca que pujava i vam quedar al matí per fer una sortida amb raquetes de neu.

No feia massa sol però vam suar la gota! A Ritme de l’Emma (jo traient la llengua al darrera) i cap de les dues sense poder callar; ens veiem molt de tant en tant i quan coincidim ens posem al dia.

És inevitable que parlem dels nostres interessos professionals i la nostra empenta, que compartim, de treballar per la salut de l’esportista. Jo li explicava que tenia en ment seguir treballant en pedagogia d’hàbits saludables, com el que portava fent tot l’any, però com a autònoma, enlloc de en nom de la Fundació; i ella m’animava a fer-ho.

Quan vam arribar a casa seva em va ensenyar a la nevera els productes que li havien enviat des de Natursoy, el seu nou patrocini, i que jo li havia passat el contacte. No recordo exactament què era però si recordo dir-li “doncs jo amb això cuino un no se qué que està boníssim i va molt bé per després d’esforços exigents…” i l’Emma, tant natural com és ella em diu: “doncs ja m’ho ensenyaràs, això ho has de compartir, no t’ho quedis només per tú”, tot fent broma.

Seguíem a la cuina, i va ser ella qui va proposar de fer un vídeo juntes on ensenyéssim a la gent la recepta que li havia dit. Creia que era una bona manera de fer pedagogia i alhora de poder ajudar al seu nou patrocinador a tenir més visibilitat. I tenia raó.

_MG_6512La nostra conversa va canviar de temes, però jo a casa, el següent més, hi vaig seguir rumiant. Poc a poc, la idea va anar madurant i vaig creure que no només podia fer un vídeo sinó diversos, i que podíem aprofitar els consells de més esportistes reconeguts. Jo sempre aprenc molt de l’Emma, la Núria, el Blacky, l’Eugeni, la Judit, el Jordi i altres amics que competeixen en alt nivell. Volia buscar la manera de fer extensiva a més gent l’experiència que tenen.

Poc a poc li vaig anar donant forma i vaig muntar la presentació del projecte. Li vaig enviar a l’Emma perquè em dongués el seu parè. “Molt xulo, endavant!” va respondre el mail de seguida, ràpida però escueta perquè sempre va de corcoll. La primera empresa on vaig anar a presentar-ho és Natursoy, era el més just! I des de la primera reunió, on l’entusiasme es va fer pal·lès, ja vam tenir l’Sport & Cook engegat.

Us deixo l’enllaç del vídeo presentació; però la veritable història de com va sorgir la idea, només es queda en aquest blog ;)

CÓMO NACIÓ SPORT & COOK:

Un día entre semana de marzo, habíamos quedado en Puigcerdà con Eduard Jornet y parte del equipo de la VCUF para comer y hacer reunión de la organización de la cursa. Para aprovechar el viaje hasta la Cerdanya, avisé a Emma Roca que subía Y quedamos por la mañana para hacer una salida con raquetas de nieve.

No hacía mucho sol pero ¡sudé mucho! A ritmo de Emma (yo detrás, sacando la lengua) y ninguna de las dos sin callar; nos vemos de vez en cuando y cuando coincidimos aprovechamos para ponernos al día.

Es inevitable que hablemos de nuestros intereses profesionales y de nuestras ganas de emprender, que compartimos, para trabajar la salud del deportista. Yo le explicaba que tenía en mente seguir trabajando en pedagogía de hábitos saludables, tal y como llevaba un año haciéndolo en nombre de la fundación, pero ahora hacerlo como autónoma. Ella me animaba hacerlo.

Cuando llegamos a su casa me enseñó en la nevera los productos que le habían enviado desde Natursoy, su nuevo patrocinio y que yo le había pasado el contacto. No recuerdo exactamente qué era, pero sí recuerdo decirle: “pues yo con esto cocino uno se cree que está buenísimo y va muy bien para después de los esfuerzos exigentes…” Y Emma, tan natural como es me dice: “pues ya me la enseñarás, esto lo tienes que compartir, no te lo quedes sólo para ti” dijo bromeando.

Seguíamos en la cocina, y fue ella quien propuso de hacer un video juntas donde enseñamos a la gente la receta que le había comentado. Creía que era una buena manera de hacerte la hojilla a la vez de poder ayudar a su nuevo patrocinio a tener más visibilidad. Y tenía razón.

Nuestra conversación cambio de temas, pero yo en casa, el siguiente mes, le seguí dando vueltas. Poco a poco la idea fue madurando y creí que no sólo podía hacer un video, sino varios; y que podíamos aprovechar los consejos de más deportistas reconocidos. Yo siempre aprendo mucho de Emma, Núria, Blacky, Eugeni, Judit, Jordi y otros amigos que compiten en altos niveles. Quería buscar la manera de hacer extensiva a más gente la experiencia que tienen.

Poco a poco le fui dando forma al proyecto y monte una presentación. Se lo mandé a Emma para que me diera su visto bueno. “Muy chulo, ¡adelante!” Respondió el mail enseguida, rápida pero escueta porque siempre va a tope de trabajo. La primera empresa donde fui a presentarlo es Natursoy, ¡era lo mas justo! Y desde la primera reunión, ya mostraron su interés en Sport & Cook y ya teníamos el proyecto adelante.

Os dejo el enlace del video de presentación, pero la verdadera historia de cómo surgió la idea se queda en este blog ;)

 

Dietes i objectius, on és la garantia de l’èxit?

A vegades alguns dietistes i nutricionistes no estan massa d’acord amb els meus articles. Sobretot perquè em veuen com una “intrusa” en el seu camp; encara que jo no faig dietes, sempre derivo a la gent que m’ho demana. Alguns dels qui no estan d’acord amb els meus escrits segurament són els que es dediquen a fer dietes molt tancades, o a receptar suplements als esportistes des del principi, … Jo no sóc partidaria de suplementar “per si de cas”, ni de prohibir aliments, (tot i que n’hi ha que cal pendre en mesura o en alguns moments evitar-los). No m’agraden les restrictions d’àpats o tenir en compte els grams del què menges… Crec en canviar l’enfocament de les persones i formar la gent per tal que no hàgin de fer una dieta on estiguin desitjant que acabi algun dia, sinó que comencin un estil de vida que els hi durarà per sempre.

En algunes experiències professionals meves del passat, amb nutricionistes, em vaig adonar que havíen “comercialitzat” una mica el tema de les dietes, i teníen entre 8 o 10 models que les assignaven segons el tipus de persona que tenien davant. La plantilla era la mateixa per gairabé tothom i no es personalitzava. El concepte emocional els hi era absolutamen igual i les persones que no tenien prou voluntat o no passaven un bon moment a la vida, vivien amargades fent la dieta o bé l’acabaven abandonant perquè no aconseguien la fortalesa i la perseverança per donar-li continuitat.

Per sort les noves generacions o els professionals oberts, que s’han anat reciclant, ja tenen un altre concepte de la nutrició i l’alimentació, encara que no tinc clar si els hi ensenyen a la universitat o el van adquirint ells. Per fi a Catalunya ja existeix un col·legi de professionals de la nutrició i la dietètica que posarà ordre i donarà un mateix sentit i orientació a la professió; i cada vegada més, veig nutricionistes que parlen d’alimentació saludable i van desapareixent les popularitats als mètodes d’aprimament a curt termini, aquells que diuen que funcionen a tothom, sigui quina sigui la seva situació i són bestsellers quan els plasmen en llibres.

Tanmateix em faig algunes preguntes: Els dietistes tenen clar el concepte de persona com un tot global? estan d’acord que si no es fa un treball integral els resultats no poden ser exitosos i saludables alhora? Vull dir que és inviable aconseguir objectius si no es treballa paral·lelament amb entrenadors personals, coachs, especialistes de cuina, osteòpates i fisioterapeutes, … Fan reunions tots els professionals que treballen amb la persona per tal d’arribar a un objectiu comú, mitjançant uns mètodes coherents entre ells? o cada persona va a un professional de cada sector pel seu compte i ni tan sols es coneixen etre ells?

UnknownEntenc que la gent que es vol assessorar nutricionalment vulgui una orientació de menús, però hauria de ser un planing absolutament personalitzat ja que cada persona és diferent. I no té sentit si no es té en compte la part emocional (el coach l’ha d’ajudar a veure perquè menja compulsivament o el perquè és addicte al dolç, etc.) i que si no fa paral·lelament activitat física no li permetrà sentir-se més a gust amb el seu cos i amb si mateix.

En el món de l’esport, on l’objetiu és millorar el rendiment, encara m’és difícil trobar professionals que tinguin com a prioritat la salut de l’esportista (física i emocional) i estan força obsessionats pels resultats. Gairabé sempre perquè el seu client és el què li demana. Doncs al món de l’esport, fins i tot l’amateur, que no s’hi juga ni hi guanya res competint, té com a prioritat estar guapo i tenir un cos atlètic o uns resultats en concret en competició, abans que estar sans. Encara tenim visió a curt termini i ens costa entendre que no només és el menjar o l’entrenament el què influencia en els nostres resultats, i que només si treballem globalment tots els aspectes de la persona, l’èxit és possible sense cremar-se ni angoixar-se. Llavors alguns dels nutricionistes que els assesoren basen els seus mètodes i pautes en els percentils marcats a través d’estudis científics que, en la meva opinió, no sempre són representatius per casos individuals. Els estudis són imprescindibles per millorar en les nostres tècniques i els percentatges són una bona manera d’orientar-nos però mai ens hem d’obessionar amb els números.

En la meva opinió, qualsevol assessorament, hauria de tenir un objectiu prioritari: estar sans. I això és possible escoltant el cos, aprenent a discriminar què ens demana i quina és la nostra necessitat real. La resta, com els resultats, el cos atlètic, … en seran conseqüència. Els professionals que ens assessoren, només ens poden garantir l’èxit i la continuitat de les pautes que ens donen si realment ens ensenyen a conèixer prou el nostre cos per arribar a ser autònoms amb el què fem i el què mengem. Al fi i al cap qui millor pot ajudar a millorar és un mateix; els coach, els entrenadors, dietistes, etc. haurien de ser guies que ens condueixen a aquest domini personal, però mai haver de dependre del seu assessorament il·lmitadament.

Aprofito per fer referència al llibre que em va ajudar a entendre que la part emocional és bàsica per canviar l’alimentació per sempre: “He decidido adelgazar” del Dr. Jean- Michel Cohen.

També us recomano uns professionals del coaching que estan especialitzats en coaching esportiu i alimentari i que són figures que ajuden a que qualsevol assessorament d’entranement o dieta sigui garantia d’èxit: coaching Renovatio.

DIETAS Y OBJETIVOS, ¿DÓNDE ESTA LA GARANTIA DEL ÉXITO?

A veces algunos dietistas y nutricionistas no están demasiado de acuerdo con mis artículos. Sobre todo porque me ven como una intrusa en su campo a pesar de que yo no hago dietas siempre derivo la gente que me lo pide. Algunos de los que no están de acuerdo con mis artículos seguramente son los que se dedican hacer dietas muy cerradas por receta suplementos a los deportistas desde el principio. Yo no soy partidario de suplementar por si acaso quiere prohibir alimentos a pesar de que hay veces que hay que mesurar los buena unos momentos evitarlos. No me gustan las restricciones de comidas que tener en cuenta los gramos de lo que comes. Creo en cambiar el enfoque de las personas y formar la gente para que no tengan que hacer una dieta Dónde están deseando que se acabe algún día sino que empiecen una estilo de vida que les durará para siempre.

En algunas de mis experiencias profesionales en el pasado con nutricionistas, me di cuenta que algunos habían “comercializado” un poco el tema de las dietas y que tenían entre 8 o 10 modelos que les asignaban según el tipo de persona que tenían delante. Plantilla era la misma casi para todos y no se personalizaba. El concepto emocional les daba absolutamente igual y las personas que no tenían bastante voluntad o no pasaban por un buen momento en la vida, vivían amargadas haciendo la dieta o la abandonaban porque no conseguían la fortaleza de darle continuidad.

Por suerte las nuevas generaciones o los profesionales mas abiertos que se han ido reciclando, ya tienen otro concepto de la nutrición y la alimentación aunque a veces no tengo claro Se lo enseñan en la universidad o lo van adquiriendo ellos por su cuenta. Por fin en Cataluña ya existe un colegio de profesionales de la nutrición y la dietética que pondrá orden y dará un mismo sentido y orientación a esta profesión; y cada vez se de nutricionistas que hablan de alimentación saludable y van desapareciendo las popularidades de los métodos de adelgazamiento a corto plazo, esos que dicen que funcionan a todo el mundo sea cual sea su situación y algunos incluso son bestsellers cuando los plasman el libros.

A pesar de estos cambios me hago algunas preguntas: ¿los dietistas tienen claro el concepto de persona como un todo global? ¿Están de acuerdo que sino se hace un trabajo integral los resultados no pueden ser exitosos y saludables a la vez? Es decir, es imprescindible para conseguir objetivos trabajar paralelamente con entrenadores personales, coach, especialistas en cocina saludable, osteópatas, fisioterapeutas… ¿Hacen reuniones todos los profesionales que trabajan con la misma persona para llegar a un objetivo común mediante unos métodos coherentes entre ellos? o cada persona va a un profesional de cada sector por su cuenta y ni tan sólo se conocen entre ellos?

Entiendo que la gente que se quiera asesorar nutricionalmente quiero una orientación de menos pero debería de ser un planning absolutamente personalizado ya que cada persona es distinta. No tiene sentido si no se tienen cuenta la parte emocional (el coach tiene que ayudar a Abel porque come compulsivamente o porque es adicto al dulce, etc.) Y que si no se hace paralelamente actividad física, no le permitirá sentirse más a gusto con su cuerpo y consigomismo.

En el mundo del deporte, donde el objetivo es mejorar el rendimiento, aun me es difícil encontrar profesionales que tengan como prioridad la salud del deportista (física y emocional) y están bastante obsesionados por los resultados. Casi siempre porque su cliente es lo que le pide. Pues en el mundo del deporte, incluso en el amateur donde no se juegan ni ganan nada compitiendo, se tiene como prioridad estar guapo o tener un cuerpo atlético y unos resultados en concreto en competición, antes que estar sanos. Aún tenemos visión a corto plazo y nos cuesta entender que no sólo es la comida o el entrenamiento lo que influencia nuestros resultados y que el éxito es posible sólo si trabajamos globalmente todos los aspectos de la persona sin quemarnos mi angustiarnos. Entonces algunos de los nutricionistas que les asesoran basan sus métodos y pautas en los percentiles marcados a través de estudios científicos que, en mi opinión, no siempre son representativos para casos individuales. Los estudios son imprescindibles para mejorar nuestras técnicas y los porcentajes son una buena manera de orientarnos, pero nunca nos tenemos que obsesionar con los números.

En mi opinión, cualquier asesoramiento, debería de tener un objetivo prioritario: estar sanos. Y esto es posible escuchando el cuerpo, aprendiendo a discriminar que nos pide y cuál es nuestra necesidad real. El resto, como los resultados, el cuerpo atlético, … serán  las consecuencias. Los profesionales que nos asesoran sólo nos pueden garantizar el éxito y la continuidad de las pautas que nos dan si realmente nos enseñan a conocer bastante nuestro cuerpo, para llegar a ser autónomos con lo que hacemos y lo que comemos. Al fin y al cabo quien mejor puede ayudarnos a mejorar es uno mismo; los coach, los entrenadores, dietistas, etc. deberían de ser guías que nos conducen a este dominio personal, pero nunca tener que depender de su asesoramiento ilimitadamente.

Aprovecho para hacer referencia del libro que me ayudó a entender que la parte emocional es básica para cambiar la alimentación para siempre: “He decidido adelgazar” del Dr. Jean – Michel Cohen.

También os recomiendo unos profesionales del coche que están especializados en coche deportivo y alimentario y que son figuras que ayudan a que cualquier asesoramiento de entrenamiento o dieta sea garantía de éxito: coaching Renovatio.

Suplementar-se amb col·làgen, sí o no?

El col·làgen és una proteïna natural que consisteix en el 38% de la proteïna que té el nostre cos. Està formada en més de la meitat per 3 aminoàcids: glicina (30%), prolina i derivats (20%), licina (10%). És imprescindible per la salut de l’esquelet, els tendons i els cartílags. La degeneració dels cartílags es deu a la falta de col·làgen. És un component molt important pel nostre cos i és necessari sobretot per la gent que es suplementa amb calci. El calci mineralitza l’òs, però també l’endureix i es fractura si no li aportes la flexibilitat que li dona el col·làgen. El col·làgen és una proteïna que amb els anys anem perdent, i es nota en la nostra pell, en les genives, en el cabell… com van envellint per la falta d’aquesta proteïna.

hidrolizado-3

Ara estareu pensant: doncs sí que cal que em compri col·làgen per suplementar-me! Doncs no, no cal. El col·làgen és un component que fabrica el nostre cos de manera natural. Els que trobem en pots com a suplement, l’han exret de les potes dels animals de l’escorxador i el tracten químicament descomposant-lo en els aminoàcids que el formen; és el que s’anomena el col·làgen hidrolitzat i és “artificial”. De moment, no s’ha demostrat científicament que el cos l’absorveixi. És a dir, tal i com l’ingeriu el sistema digestiu el descomposa en aminoàcids i els distribuiex per tot el cos a través de la sang. Doncs fins que no es demostri al contrari el que s’absorveix són els aminoàcids, no el col·làgen ja compost. Després el cos utilitza aquesta aminoàcids per fabricar la proteïna que necessita, col·làgen o un altra; depenent de les necessitats. Així que podeu deixar de menjar gelatines extranyes, cartílag de tauró o polvos de col·làgen hidrolitzat que només us fan gastar els diners.

Llavors no és necessari ingerir col·lagen, però sí ingerir aminoàcids per a què el crei? La opció menys agressiva és ajudar al cos a que crei més col·làgen de manera natural. Només cal que doneu els aliments necessaris al vostre cos per produïr el col·làgen de manera natural. El cos necessita 3 components per fabricar-lo: proteïna, vitamina C i magnesi.

 

Quins aliments pots menjar per ajudar-te? 

Contenen proteïnes:

  • embotits
  • soja
  • llegum
  • làctics
  • peix

Contenen Vitamina C:

  • maduxies
  • papaya
  • kiwi
  • taronja
  • mango
  • pebrot
  • bròquil
  • col arissada
  • alvocat
  • carxofa

Contenen magnesi:

  • Farina de Soja
  • Xocolata negra. El cacau pur porta casi 500mlg per cada 100gr. És el que més!
  • Llavors: Ametlles, avellanes, nous, cacahuets
  • Llegums

 

Aprèn a llegir el teu cos; quins símptomes tens quan et falta…? 

PROTEÏNES:

  • boqueres als llavis
  • erupcions vermelles o blanques a la pell
  • caiguda del cabell
  • s’adormen els peus i les mans
  • rampes

VITAMINA C:

  • caus malalt molt sovint
  • les ferides costen de curar
  • et sents estressat, amb falta d’energia i trist i amb canvis d’humor
  • et sangren les genives
  • et fan mal les articulacions

MAGNESI: 

  • Dolor articular
  • Rampes
  • Contractures
  • Taquicardies
  • Vértigs
  • Espasmes a les parpelles
  • Espasmes a l’estòmac, esòfag i intestí
  • Formigueig a la boca
  • Sensació de bola a la gola
  • Donaras puntades  amb les cames estan adormit
  • Veus llumetes quan tanques els ulls
  • T’aixeques molt cansat
  • De tant en tant suspires o nécessites badallar per agafar oxígen

 

I què passa si ens excedim?

menjant proteïnes?

Podem tenir algunes malalties cardiovasculars, obesitat, sobrecàrrega al fetge i cálculs renals. Cansanci i mals de cap… (Això ens hauria de fer reflexionar sobre l’administració de proteïnes en pols… Prometo alguna publicació també sobre aquest producte.)

 

menjant vitamina c?

pots tenir càlculs renals.

 

amb la ingesta de magnesi?

Si mengem més d’1gr de magnesi en cada àpat, el nostre cos no absorveix el sobrant i s’elimina per l’orina.

 

I us preguntareu… Per què no prenem més magnesi amb tots els beneficis que aporta i si t’excedeixes el cos ho elimina? Us responc amb una frase que vaig aprendre d’Ana Maria Lajusticia i que cita de Burton Altura, un expert en magnesi: “La magnesoterapia és massa barata, no aporta beneficis a la indústria farmacèutica”.

En resum , si us voleu gastar diners en pots de col·làgen sou lliures de fer-ho, però que sapigueu que tampoc és garantia de millorar la salut del vostre cos.  La única manera de fer-ho és alimentant-se bé i variat. Ja sé que és més fàcil menjar el què et dona la gana i anar prenent pastilletes, però això no funciona així… res és fàcil si ho vols fer bé!

Ja sabeu que jo he realitzat diversos projectes socials vinculats en el món de l’esport per l’associació DEBRA que treballa per afectats de pell de papallona (Epidermòlisi Bullosa). La malaltia els priva de la fabricació de col·làgen. Si fos efectiu administrar-lo com a suplement aquesta gent milloraria la seva qualitat de vida medicant-se; i no és el cas. Encara no s’ha trobat cura per l’EB.

Gràcies al Jesús Rodríguez per enviar-me una informació que m’ha ajudat a completar aquesta publicació.

Si voleu llegir més sobre la controvèrcia del col·làgen, aquí teniu un enllaç científic: (en anglès) http://www.sciencebasedmedicine.org/collagen-an-implausible-supplement-for-joint-pain/

Avui ha estat una mica llarg, però com que hi ha molt de debat del tema m’he permès excedir-me. Espero que la informació us serveixi.

Nutrir-se bé per prevenir les rampes:

Les rampes són una contracció muscular involuntària, molt molesta i sovint dolorosa. La causa exacta no està demostrada encara, hi ha diverses hipòtesis, però la versió que més força agafa és que apareixen quan hi ha deshidratació i el cos et demana minerals.

rampes

Els minerals que poden faltar són: sodi, potassi, magnesi i calci. És per això que per evitar-les hem d’alimentar-nos i hidratar-nos molt bé abans i durant l’activitat física per tal d’evitar-les.

ABANS DE L’ACTIVITAT FÍSICA:

hem de tenir una dieta rica en aliments que continguin minerals per tal de tenir els dipòsits de sals ben plens i tardem a esgotar les reserves. Us deixo uns quants aliments que contenen alts continguts de les sals minerals que necessitem perquè els pogueu menjar en abundància abans de l’esforç físic i així tenir les reserves ben plenes:

Sodi: crispetes, tonyina, salsa de soja, olives, pernil salat.

Potassi: albercoc, plàtan, dàtils, kiwi, nactarina, taronja, prunes, panses, nous, llet de soja, carxofes, alvocat, remolatxa, cols de bruseles, bledes, mostassa, xirivia, patata, carbassa, espinacs, tomàquet.

Magnesi: pipes de girasol, ametlles, avellanes, gèrmen de blat, soja fresca, cacahuets, fuet, cigrons, mongetes blanques, fastucs, cacao, nous, calamars, pinyons, massapà, arròs integral, blat.

Calci: sèsam, espinacs, col arrissada, ceba, card, bledes, bròquil, mongeta blanca, cigrons, llentíes, soja, productes làctics, salmó, besuc, llenguado, sardines, boquerons, escopinyes, marisc, pop, el rovell d’ou, fruits secs i deshidratats (excepte castanyes i figues)

DURANT L’ACTIVITAT FÍSICA:

heu de tenir en compte de beure un isotònic per tal d’anar reconstituïnt els minerals que consumim. Cada persona és diferent en quant a suduració i despesa de sals del cos, per tant el què és més important és que “escolteu” molt bé el vostre cos per tal de trobar el punt correcte de consum de sals minerals que necessiteu.

Recordeu que en una publicació us vaig parlar sobre l’aigua de mar com a isotònic natural, i també teniu la possibilitat de fer el taller de begudes isotòniques. La gran diferència de poder fer vosaltres mateixos la beguda és que us la podeu fer a mida de les vostres necessitats de sals minerals. A base d’anar provant diferents proporcions podreu trobar l’isotònic perfecte i no haver de comprar els comercials que estan fets amb les proporcions de la mitjana de persones d’una mostra d’un estudi. Aquests estudis són necessaris per permetre tenir els percentils que ens guien en saber el consum mitg de minerals. Però potser vosaltres sou persones per sobre, o per sota d’aquest percentil, perquè aborviu diferents els minerals que mengeu, o bé teniu una sudoració diferent.

Per últim dir-vos que les begudes isotòniques han de ser un complement d’hidratació per anar fent un glop cada 5, 10 o 15 minuts (depenent de la persona, el lloc i l’època de l’any en què estigueu fent exercici). Les begudes comercials les venen com a beguda base durant tota l’activitat física, per vendre’n més, i hi posen molts additius per tal d’aconseguir bon gust. La beguda isotònica de base ha de ser l’aigua, que és el que menys força els ronyons. L’isotònic, tal i com us he comentat, és imprescindible, i cal consumir-lo com a complement amb un bon glop amb freqüència, però no amb l’objectiu de passar la set, sinó per abastir-vos de minerals.

No us oblideu d’alimentar-vos bé i seguir prenent isotònic després de l’activitat física per tal d’omplir de nou les vostres reserves de minerals que hauran estat buidades per l’exigència de l’activitat.

Que tingueu bon pont!

Condimentar els plats per nutrir-se millor:

Condimentar els nostres plats és una manera excel·lent d’ajudar a enriquir nutricionalment els nostres àpats.

Sovint ens prenem complements alimentaris artificials per por a que ens falti algun tipus de nutrient, i no rendir prou. Creiem que suplementan-nos estem millorant en salut perquè li donem al cos allò que li pugui faltar; però no sabem les nostres mancances reals i ens ho administrem “per si de cas”. Jo us convido a pensar-ho dues vegades abans de fer-ho, doncs si no hi ha cap patologia, i mengem de manera variada i correcta, estarem sans i no ens faltarà cap tipus de nutrient. És millor no acostumar al cos a administrar-li externament aquelles propietats que pot adquirir dels aliments. Tamateix sí que cal tenir cura de tenir prou riquesa alimentària per no tenir carència de cap nutrient.

images-2Amb els aliments que anomenem condiments, podem ajudar a fer un plat més complert. Les espècies, llavors i altres aliments, no només ressalten el gust dels plats, sinó que moltes vegades, tenen propietats nutricionals que ens ajuden a complementar la nostra dieta. Pels esportistes o gent que portem un ritme de vida molt actiu és imprescindible que siguem curosos en mantenir aquesta varietat alimentària que ens permetrà oferir al cos tot el què pot necessitar per estar sa i poder rendir al màxim.

Us sugerim alguns condiments que us anomenem segons el tipus i el què ens aporta cadascun:

LLAVORS I FRUITS:

Pinyons: Són molt energètics perquè tenen proteïnes i magnesi. Ajuden a aprimar-nos, i són ideals pel sistema cardiovascular. Tenen un efecte antiedat i milloren la salut ocular.

Pipes de girasol: són molt bona manera de recomposar minerals, doncs són riques en fòsfor, i conté vitamina E i B9, B6, B5, B1 magnesi, zinc i potassi. Font d’omega 6 i un molt bon antioxidant.

Pipes de carbassa: contenen molt àcid salicílic qua actúa com a calmant i desinflamatori. Disminueix el colesterol ja que conté Omega 3 i 6. Ajuden a la circulació sanguínia i ajuden eliminar paràsits intestinals. També tenen propietats per dissoldre les mucositats. Contenen vitamina A i E beneficioses per la nostra pell.

Llavors de rosella: contenen moltíssim calci. Perfecte per el nostre sistema digestiu. Va bé pels nervis ja que té propietats relaxants.

Sèsam: és dels aliments que més calci contenen. Hi ha moltes maneres de menjar-lo ja que s’en fan diferents formats, com per exemple el tahín (crema de sèsam). Ull que si tirem les llavors senceres al plat i no les masteguem bé, sortiran tal i com han entrat i el cos no podrà obtenir-ne el calci, tansols la fibra. Si sou dels que mengeu ràpid, tritureu-les una mica abans d’afegir-les al plat.

Lli: gran font d’omega 3 i un bon remei pel restrenyiment.

*Teniu un molt bon article sobre les llavors, com i quan consumir-les, de la Neus Elcacho si cliqueu aquí.

BULBS I ARRELS:

All: El millor remei per una bona circulació sanguínia. Diurètic i dels millors bactericides. Molt bo per combatre processos infecciosos i els efectes de l’al·lèrgia al polen. Conté molt iode. (més informació a l’article de la Montse Reus clicant aquí)

Fonoll: va molt bé per les rampes perquè és ric en potassi, i ajuda a cremar les grasses. Molt beneficiós en problemes urinaris, i estimula la concentració mental. (més informació a l’article de la Montse Reus clicant aquí)

Gingebre: Gran protector del sistema respiratori, millora la circulació i és antivomitiu, antibacterià, analgèsic, anitiinflamatori i un afrodsíac. (més informació a l’article d’Adam Martín clicant aquí)

ESPÈCIES, FLORS i HERBES:

Pebre: ajuda a les digestions. Molt recomanable per menjars pesats i àpats abans d’esforços. El pebre blanc és una bona font de magnesi, ferro i vitamina K.

Xicoira: flor amb moltes propietats digestives, estimula la gana i depura la sang. Té molts minerals, ferro, potassi i vitamina A, entre d’altres.

Orenga: també és digestiu i va ideal per ajudar a minvar els dolors menstruals a les dones. És antioxidant i millora la circulació sanguínia.

Sàlvia: ajuda a extreure l’excés de mucositat, calma i clarifica la ment.

Pàprika: beneficis en la circulació sanguínia. Un anticoagulant molt potent.

Alfàbrega: és un antivomitiu molt bo. Reforça el sistema nerviós i millora la circulació de la sang.

Julivert: és diurètic i depuratiu per tant ens ajuda a eliminar toxines. També és afrodisíac. (més informació a l’article de la Montse Reus clicant aquí)

Clau: Estimula la gana. Ajuda a combatre descomposició i és un bon tractament pels vòmits i mareigs. Es pot utilitzar per netejar del cos els cucs intestinals. És molt bon expectorant i també un bon antiinflamatori. Un més a la llista dels afrodisíacs.

Mostassa: és diurètic i millora notablement l’estat anímic.

Nou moscada: molt recomanable amb casos de febre, mals de cap i asmes. També afordisíac.

Llaurer: prevé l’acidesa d’estómac. Disminueix el “flato”. És molt bon antibacterià (per grips, tos, bronquitis, etc…). Ajuda a prevenir el reuma, i és diurètic.

Pebre vermell: conté molt ferro i zinc, que facilita l’emmagatzematge de la insulina. Ajuda amb les malalties oculars i processos d’estrés i depressió. Ajuda a superar les migranyes. Ideal per diabètics o persones que pateixen asma. Ajuda al metabolisme dels òssos.

Cúrcuma: un gran protector del fetge i un molt bon antiinflamatori. Diuen que és un gran anticancerígen. És un antidepressiu natural i va bé per curar la bronquitis i a reduïr el colesterol.

Anet: pés ideal per qualsevol dolència del sistema digestiu i a més és un molt bon sedant. També va molt bé per infeccions urinàries.

Comí: molt digestiu, ajuda a combatre els gasos, ideal per la higene bucal i evitar el mal alè. Ideal per diabetis, anèmies, bronquitis… És un tranquil·litzant i afrodisíac.

Farigola: antibiòtic natural, digestiu, prevé gasos, ric en ferro, tranquil·litzant. Va bé per mals de cap i els reumes. Relaxa i ajuda a dormir millor.

Romaní: ajuda a pal·liar la descomposició, antioxidant, diurètic i conté molt ferro.

Cilantre: depuratiu, ideal per insuficiència hepàtica, i és afrodisíac.

Canyella: ajuda en procesos digestius (gasos i descomposició). Beneficia el cor, els pulmons, l’aparell digestiu, el mal de queixal, … Molt bo per alleugerir tensions musculars. És l’afrodisíac per excel·lència. Ajuda a reduïr el sucre a la sang. Estimulant de la gana. (més informació a l’article de la Montse Reus clicant aquí)

Àpi: alcalinitzant, estimula la gana, ric en vitamina E, expectorant, evita els gasos, antifebril, diurètic. Va bé per combatre asma i anèmia. (més informació a l’article d’Adam Martín clicant aquí)

Vainilla: tranquil·litzant natural. Ajuda a baixar la febre, és un bon analgèsic, antibacterià, antireumàtic, antioxidant. Reforça l’aperell digestiu. Té propietats laxans i també és afrodisíaca.

Menta: Ideal per flatulències. Millora la digestió, l’acidesa estomacal i les nàusees. És relaxant, analgèsica i estimula a la circulació sanguínia. Ideal per millorar la respiració amb els encostipats. És antioxidant i millora l’alè.

Cebollí: ric en vitamina C, conté carotens (que beneficien la nostra pell), vitamines A i B, calci i ferro. Estimula la gana, afavoreix la digestió i té propietats antisèptiques.

Xile: contenen molta vitamina A i C. Afavoreixen l’absorció del ferro vegetal (dels cereals, llegums, …) Ajuda a cremar la grassa del cos, és anticancerígen i disminueix el risc de diabetis. Un bon analgèsic i antiinflamatori.

MINERALS:

Sal: conté tots els minerals i oligoelements del nostre cos. Important consumir-la sense refinar, en estat pur. No hem d’oblidar però que la sal crua és menys saludable que cuinada i que l’abús provoca retenció de líquids i altres problemes. Si ens agrada molt la sal hi ha alternatives per assaonar els plats com el gomassi (barreja de sal i sèsam) o l’herbamare (barreja de sal amb vegetals deshidratats) que permeten accentuar el gust dels aliments amb menys quantitat de sal. (Teniu un bon article d’Adam Martín sobre tipus de sal que hem de menjar aquí).

També podeu utilitzar els condiments de manera “medicinal” per prevenir o curar una dolència concreta o bé per estimular el cos. Us resumeixo la informació anterior segons l’efecte que volem buscar:

RAMPES: pinyons, pipes de girasol, all, fonoll, pebre blanc.

ANTIINFLAMATORI: pipes de carbassa, clau, cúrcuma, xile, lli.

DIURÈTIC i DEPURATIUS: all, julivert, mostassa, llaurer, romaní, cilantre, àpi, xicoira.

ANTIBIÒTIC: all, farigola.

ANTIBACTERIS: all, llaurer, vainilla.

DIGESTIU: gingebre, pebre, orenga, alfàbrega, clau, anet, comí, farigola, romaní, canyella, àpi, vainilla, menta, cebollí, xicoira, clavell de les índies.

AFRODISÍAC: gingebre, julivert, nou moscada, cilantre, canyella, vainilla.

ENERGÈTICS: pinyons, pebre vermell.

PELL: pipes de carbassa, cebollí.

COLESTEROL: pipes de carbassa, cúrcuma.

ANTIEDAT: romaní, pinyons, vainilla, menta, cucubirta pepo.

CARDIOVASCULAR: pinyons, canyella.

CIRCULACIÓ SANGUÍNIA: pipes de carbassa, all, orenga, pàprika, menta.

ESTIMULANTS de la GANA: clau, canyella, àpi, cebollí, xicoira.

Per APRIMAR: pinyons, fonoll, xile.

CONCENTRACIÓ i ESTAT D’ÀNIM: fonoll, sàlvia, mostassa, pebre vermell, cúrcuma, comí, farigola, vainilla, menta.

MALS DE CAP: nou moscada, pebre vermell, farigola.

RESPIRACIÓ: gingebre, sàlvia, clau, nou moscada, llaurer, cúrcuma, comí, canyella, àpi, menta, caputxina.

ÒSSOS: llavors de rosella, pebre vermell, sèsam.

ANTIFEBRILS: nou moscada, àpi, vainilla.

Així doncs, moltes vegades dediquem esforços a buscar els suplements alimentaris més eficaços i gastem diners innecessàriament; doncs a més de ser més saludable, menjar variat i no haver de comprar complements alimentaris, és més econòmic; i tampoc és massa més difícil el gest d’assaonar o afegir un condiment que el de prendre’s una pastilla.

Us deixo un enllaç interessant d’uns apunts en xarxa de l’Ajuntament de Barcelona sobre flors comestibles. És molt curiós menjar-se algunes flors que semblen només un guarniment, però a més de gustós arreglen estèticament els plats.

Farmaciola bàsica per a un esportista:

En aquesta publicació no pretenc anomenar-vos medicaments o compostos químics habituals a les farmacioles de casa vostra, probablement aquesta és una informació que no necessiteu perquè tothom té a casa fàrmacs diversos que s’administra de manera autònoma quan es reconeix algún símptoma.

Més d’una vegada he vist a les curses, especialment les d’ultraresistència, que els corredors consumeixen ibuprofè i altres antiinflamatoris. Certament ens prenem alguns químics amb massa lleugeresa quan tenim dolències de poca importància o que potser podem pal·liar amb altres vies més naturals; tanmateix pensem que és més ràpid un fàrmac o potser desconeixem que hi ha remeis naturals per ajudar-nos a curar. Si la segona opció és el vostre cas, aquí us deixo algunes indicacions que us poden ajudar d’alguns productes naturals bàsics, per tenir a la farmaciola en cas de:

  • Inflamacions: argila verda, per fer cataplasmes; aplicar a la zona cobrir amb un drap i deixar tota la nit.
  • Marejos: gengibre (en pols afegida a algun aliment o beure infusió)
  • Talls o rascades: oli d’herba de St. Joan. Aplicar dues o tres vegades a la zona. Per preparar-lo a casa heu de posar un pot de vidre amb la planta i cobrir-la d’oli. Tapar-lo i exposar-lo al sol reposant entre 2 i 6 setmanes.
  • Ferides: per les ferides que sangren, la pebra en pols és un homeostàtic eficaç, i no pica! encara que sembli increïble. Per disinfectar les ferides, un bon raig de llimona. Per tallar l’hemorragia va molt bé aplicar a la ferida una decocció de l’herba de cua de cavall tipus equiseto menor.
  • Cops, torçades o altres contusions: àrnica, aplicar amb crema sobre la zona afectada.
  • Picades d’insectes i cremades a la pell: oli escencial de lavanda o crema de calèndula.
  • Insomni o estress: infusions de valeriana, camamilla i passiflora, 3 cops al dia.
  • Infeccions: all; picar i deixar aixugar o bé fresc i consumir oralment.
  • Tos, refredats o faringitis: infusions de farigola, eucalipto i pulmonaria o també fer inhalacions del vapor de bullir aquestes herbes.
  • Baixada de defenses: equinàcea, farigola, própoli, el fong coriolus versicolor i la lactoferrina.

Avui en dia es poden trobar tots aquests productes a les herboristeries o es poden comprar a granel per internet. En general es venen seques i són de fàcil conservació.

Ja ho sabeu doncs, “apanyeu-vos” la vostra farmaciola naturista, com si d’un bruixot o bruixeta es tractés i veureu com el poder de les herbes curatives de ben segur que us soprendrà.
La setmana que vé, flors i espècies que podeu incloure als vostres àpats i us poden ajudar a aconseguir objectius de manera saludable i pràcticament sense adonar-vos-en.

Podeu enviar-me sugerències de temes dels què teniu inquietud i voleu saber-ne més al correu: abarque@vitampleni.cat Qua acabeu de passar bones vacances!

Infusions d’herbes beneficioses pels esportistes:

Als qui practiquem esport, moltes vegades tenim la sensació que és necessari suplementar la nostra dieta o bé consumir algun complement vitamínic en algun moment de la temporada. Això és degut a que volem millorar el nostre rendiment o bé que estem posant el nostre cos al límit i ens podem sentir cansats i no volem prescindir de l’esport del nostre dia a dia.

Certament, l’esportista té més necessitat de cuidar molt el seu cos ja que es serveix d’ell per fer allò que més li agrada, però justament per això hem de prendre conciència que cuidar-nos amb una dieta rica i variada i sense fer abusos, és la millor tècnica per estar saludable i mantenir el nostre cos en forma. Si seguim unes bones pautes d’entrenament i cuidem l’alimentació ja estarem sans i no ens caldrà cap tipus de suplementació o complement. Tanmateix, tots sabem que el dia a dia és més complicat i seguir pautes i rutines, a vegades, costa.

Com ja és el meu estil, jo sempre opto i m’agrada aconsellar per la opció més natural possible. Les herbes medicinals, són recursos naturals que tenim molt a l’abast amb ampli repertori i la gran majoria d’elles tenen unes propietats curatives molt comprovades ja que s’utilitzen des de l’antiguitat, i de fet, moltes són bases d’alguns medicaments. És per això que us sugereixo algunes herbes que ens poden ajudar i ens permetran prescindir d’altres químics o fàrmacs molt més cars i agressius pel nostre cos.

herbesLes plantes medicinals es poden preparar de diverses maneres i es poden usar consumides oralment o aplicades a la zona afectada. Avui parlarem de les que ingerim i les preparacions que tenim més possibilitat de fer-nos a casa o són d’ús més freqüent:

  • Infusions: és la manera més simple de preparar-la. N’hi ha prou amb esclafar aigua i quan està molt calenta afegir les herbes i deixar-ho reposar perquè l’aigua s’impregni.
  • Decocció: consisteix en bullir amb aigua la part de la planta que conté les propietats. Un cop l’aigua arrenca el bull hi afegim les herbes i a foc lent i tapat ho deixem uns minuts.
  • Xarop: a casa podeu preparar xarops amb la planta cuita amb el mètode decocció i afegint mel fins a que es quedi tot líquid. Tanmateix existeixen molts xarops ja elaborats en farmàcies on venguin homeopatia o bé als herbolaris.

En generals entre dos i tres dosis (tasses, cullerades de xarop) al dia de les herbes, ja poden ajudar a tenir l’efecte desitjat segons les seves propietats.

Us faig una relació d’herbes i perquè serveix cadascuna d’elles; no m’allargo en el perquè dels seus beneficis ni tampoc en explicació extensa de les propietats ja que penso que la dinàmica del bloc ha de ser d’articles curts i pràctics de consultar. Estic oberta a que m’escribiu un correu electrònic o em contesteu en els comentaris d’aquest post si teniu dubtes o en voleu saber més d’alguna en específic.

RAMPES / PREVENIR DESHIDRATACIÓ: Saüc doble, Cua de cavall, rooibos, agrella, julivert.

ESTIMULANTS: té (tots), guarannà, mate, dent de lleó, arítjol, bedoll.

TRANQUIL·LITZADORS /RELAXADORS DE MÚSCUL: tila, camamilla, marialluïsa, passionera, bufassa, alfàbrega.

DIGESTIUS: rooibos, camamilla, poleo – menta.

MILLORAR RENDIMENT/ PREVENIR TIRETES: ginseng, eleuterococo.

MILLORAR LA RESPIRACIÓ: eucalipto, farigola, pi, romaní.

PREVENIR BAIXADES DE DEFENSES: Equinàcia, ungla de gat, liquen, pi albar.

ANTIINFLAMATORIS / TENDINITIS / RECUPERACIÓ DE LESIONS : harpagòfit (l’àrnica és per lús extern, no pel consum).

POTENCIADORS MASSA MUSCULAR: Arítjol.

 

Una pàgina que consulto habitualment i que és de gran ús per mi és la de floracatalana que em permet buscar la traducció amb diferents llengües del nom de la planta, així com veure la fotografia, buscar el temps de floració i consultar la cartografia per veure si la puc trobar jo mateixa o la vaig a comprrar a l’herbolari. Molt recomanable!

Un petit llibre, senzill, però de ràpid ús per tenir de manual de a la mateixa caixa on tens els diferents remeis és: “El botiquín en casa, guia pràctica de remedios maturales al alcance de todos” (2006) de Carlota Mañez, Ed. Esencial.

Així doncs espero que aquestes indicacions us puguin ajudar a prescindir d’alguns químics i a aprendre a ajudar una mica el vostre cos amb remeis naturals. Ja m’explicareu com us va, i si teniu algun remei que no hem explicat i a vosaltres sempre us ha funcionat.

Aquest és l’article que posa fi al cicle d’hidratació però n’obre un sobre remeis naturals. La propera setmana seguirem amb herbes però aquesta vegada administrades d’altres maneres que no siguin ingerides, sinó administrades com una aplicació externa. També parlarem de l’homeopatia i altres productes freqüents que hem de tenir a la farmaciola tots els qui practiquem esport.

Bona Setmana Santa!