Dietes i objectius, on és la garantia de l’èxit?

A vegades alguns dietistes i nutricionistes no estan massa d’acord amb els meus articles. Sobretot perquè em veuen com una “intrusa” en el seu camp; encara que jo no faig dietes, sempre derivo a la gent que m’ho demana. Alguns dels qui no estan d’acord amb els meus escrits segurament són els que es dediquen a fer dietes molt tancades, o a receptar suplements als esportistes des del principi, … Jo no sóc partidaria de suplementar “per si de cas”, ni de prohibir aliments, (tot i que n’hi ha que cal pendre en mesura o en alguns moments evitar-los). No m’agraden les restrictions d’àpats o tenir en compte els grams del què menges… Crec en canviar l’enfocament de les persones i formar la gent per tal que no hàgin de fer una dieta on estiguin desitjant que acabi algun dia, sinó que comencin un estil de vida que els hi durarà per sempre.

En algunes experiències professionals meves del passat, amb nutricionistes, em vaig adonar que havíen “comercialitzat” una mica el tema de les dietes, i teníen entre 8 o 10 models que les assignaven segons el tipus de persona que tenien davant. La plantilla era la mateixa per gairabé tothom i no es personalitzava. El concepte emocional els hi era absolutamen igual i les persones que no tenien prou voluntat o no passaven un bon moment a la vida, vivien amargades fent la dieta o bé l’acabaven abandonant perquè no aconseguien la fortalesa i la perseverança per donar-li continuitat.

Per sort les noves generacions o els professionals oberts, que s’han anat reciclant, ja tenen un altre concepte de la nutrició i l’alimentació, encara que no tinc clar si els hi ensenyen a la universitat o el van adquirint ells. Per fi a Catalunya ja existeix un col·legi de professionals de la nutrició i la dietètica que posarà ordre i donarà un mateix sentit i orientació a la professió; i cada vegada més, veig nutricionistes que parlen d’alimentació saludable i van desapareixent les popularitats als mètodes d’aprimament a curt termini, aquells que diuen que funcionen a tothom, sigui quina sigui la seva situació i són bestsellers quan els plasmen en llibres.

Tanmateix em faig algunes preguntes: Els dietistes tenen clar el concepte de persona com un tot global? estan d’acord que si no es fa un treball integral els resultats no poden ser exitosos i saludables alhora? Vull dir que és inviable aconseguir objectius si no es treballa paral·lelament amb entrenadors personals, coachs, especialistes de cuina, osteòpates i fisioterapeutes, … Fan reunions tots els professionals que treballen amb la persona per tal d’arribar a un objectiu comú, mitjançant uns mètodes coherents entre ells? o cada persona va a un professional de cada sector pel seu compte i ni tan sols es coneixen etre ells?

UnknownEntenc que la gent que es vol assessorar nutricionalment vulgui una orientació de menús, però hauria de ser un planing absolutament personalitzat ja que cada persona és diferent. I no té sentit si no es té en compte la part emocional (el coach l’ha d’ajudar a veure perquè menja compulsivament o el perquè és addicte al dolç, etc.) i que si no fa paral·lelament activitat física no li permetrà sentir-se més a gust amb el seu cos i amb si mateix.

En el món de l’esport, on l’objetiu és millorar el rendiment, encara m’és difícil trobar professionals que tinguin com a prioritat la salut de l’esportista (física i emocional) i estan força obsessionats pels resultats. Gairabé sempre perquè el seu client és el què li demana. Doncs al món de l’esport, fins i tot l’amateur, que no s’hi juga ni hi guanya res competint, té com a prioritat estar guapo i tenir un cos atlètic o uns resultats en concret en competició, abans que estar sans. Encara tenim visió a curt termini i ens costa entendre que no només és el menjar o l’entrenament el què influencia en els nostres resultats, i que només si treballem globalment tots els aspectes de la persona, l’èxit és possible sense cremar-se ni angoixar-se. Llavors alguns dels nutricionistes que els assesoren basen els seus mètodes i pautes en els percentils marcats a través d’estudis científics que, en la meva opinió, no sempre són representatius per casos individuals. Els estudis són imprescindibles per millorar en les nostres tècniques i els percentatges són una bona manera d’orientar-nos però mai ens hem d’obessionar amb els números.

En la meva opinió, qualsevol assessorament, hauria de tenir un objectiu prioritari: estar sans. I això és possible escoltant el cos, aprenent a discriminar què ens demana i quina és la nostra necessitat real. La resta, com els resultats, el cos atlètic, … en seran conseqüència. Els professionals que ens assessoren, només ens poden garantir l’èxit i la continuitat de les pautes que ens donen si realment ens ensenyen a conèixer prou el nostre cos per arribar a ser autònoms amb el què fem i el què mengem. Al fi i al cap qui millor pot ajudar a millorar és un mateix; els coach, els entrenadors, dietistes, etc. haurien de ser guies que ens condueixen a aquest domini personal, però mai haver de dependre del seu assessorament il·lmitadament.

Aprofito per fer referència al llibre que em va ajudar a entendre que la part emocional és bàsica per canviar l’alimentació per sempre: “He decidido adelgazar” del Dr. Jean- Michel Cohen.

També us recomano uns professionals del coaching que estan especialitzats en coaching esportiu i alimentari i que són figures que ajuden a que qualsevol assessorament d’entranement o dieta sigui garantia d’èxit: coaching Renovatio.

A Vitam Pleni, som tot un equip de professionals que treballem per tu i per assessorar-te a tenir cura de la teva salut i a assolir els teus objectius. Consulta els nostres assessoraments aquí.

DIETAS Y OBJETIVOS, ¿DÓNDE ESTA LA GARANTIA DEL ÉXITO?

A veces algunos dietistas y nutricionistas no están demasiado de acuerdo con mis artículos. Sobre todo porque me ven como una intrusa en su campo a pesar de que yo no hago dietas siempre derivo la gente que me lo pide. Algunos de los que no están de acuerdo con mis artículos seguramente son los que se dedican hacer dietas muy cerradas por receta suplementos a los deportistas desde el principio. Yo no soy partidario de suplementar por si acaso quiere prohibir alimentos a pesar de que hay veces que hay que mesurar los buena unos momentos evitarlos. No me gustan las restricciones de comidas que tener en cuenta los gramos de lo que comes. Creo en cambiar el enfoque de las personas y formar la gente para que no tengan que hacer una dieta Dónde están deseando que se acabe algún día sino que empiecen una estilo de vida que les durará para siempre.

En algunas de mis experiencias profesionales en el pasado con nutricionistas, me di cuenta que algunos habían “comercializado” un poco el tema de las dietas y que tenían entre 8 o 10 modelos que les asignaban según el tipo de persona que tenían delante. Plantilla era la misma casi para todos y no se personalizaba. El concepto emocional les daba absolutamente igual y las personas que no tenían bastante voluntad o no pasaban por un buen momento en la vida, vivían amargadas haciendo la dieta o la abandonaban porque no conseguían la fortaleza de darle continuidad.

Por suerte las nuevas generaciones o los profesionales mas abiertos que se han ido reciclando, ya tienen otro concepto de la nutrición y la alimentación aunque a veces no tengo claro Se lo enseñan en la universidad o lo van adquiriendo ellos por su cuenta. Por fin en Cataluña ya existe un colegio de profesionales de la nutrición y la dietética que pondrá orden y dará un mismo sentido y orientación a esta profesión; y cada vez se de nutricionistas que hablan de alimentación saludable y van desapareciendo las popularidades de los métodos de adelgazamiento a corto plazo, esos que dicen que funcionan a todo el mundo sea cual sea su situación y algunos incluso son bestsellers cuando los plasman el libros.

A pesar de estos cambios me hago algunas preguntas: ¿los dietistas tienen claro el concepto de persona como un todo global? ¿Están de acuerdo que sino se hace un trabajo integral los resultados no pueden ser exitosos y saludables a la vez? Es decir, es imprescindible para conseguir objetivos trabajar paralelamente con entrenadores personales, coach, especialistas en cocina saludable, osteópatas, fisioterapeutas… ¿Hacen reuniones todos los profesionales que trabajan con la misma persona para llegar a un objetivo común mediante unos métodos coherentes entre ellos? o cada persona va a un profesional de cada sector por su cuenta y ni tan sólo se conocen entre ellos?

Entiendo que la gente que se quiera asesorar nutricionalmente quiero una orientación de menos pero debería de ser un planning absolutamente personalizado ya que cada persona es distinta. No tiene sentido si no se tienen cuenta la parte emocional (el coach tiene que ayudar a Abel porque come compulsivamente o porque es adicto al dulce, etc.) Y que si no se hace paralelamente actividad física, no le permitirá sentirse más a gusto con su cuerpo y consigomismo.

En el mundo del deporte, donde el objetivo es mejorar el rendimiento, aun me es difícil encontrar profesionales que tengan como prioridad la salud del deportista (física y emocional) y están bastante obsesionados por los resultados. Casi siempre porque su cliente es lo que le pide. Pues en el mundo del deporte, incluso en el amateur donde no se juegan ni ganan nada compitiendo, se tiene como prioridad estar guapo o tener un cuerpo atlético y unos resultados en concreto en competición, antes que estar sanos. Aún tenemos visión a corto plazo y nos cuesta entender que no sólo es la comida o el entrenamiento lo que influencia nuestros resultados y que el éxito es posible sólo si trabajamos globalmente todos los aspectos de la persona sin quemarnos mi angustiarnos. Entonces algunos de los nutricionistas que les asesoran basan sus métodos y pautas en los percentiles marcados a través de estudios científicos que, en mi opinión, no siempre son representativos para casos individuales. Los estudios son imprescindibles para mejorar nuestras técnicas y los porcentajes son una buena manera de orientarnos, pero nunca nos tenemos que obsesionar con los números.

En mi opinión, cualquier asesoramiento, debería de tener un objetivo prioritario: estar sanos. Y esto es posible escuchando el cuerpo, aprendiendo a discriminar que nos pide y cuál es nuestra necesidad real. El resto, como los resultados, el cuerpo atlético, … serán  las consecuencias. Los profesionales que nos asesoran sólo nos pueden garantizar el éxito y la continuidad de las pautas que nos dan si realmente nos enseñan a conocer bastante nuestro cuerpo, para llegar a ser autónomos con lo que hacemos y lo que comemos. Al fin y al cabo quien mejor puede ayudarnos a mejorar es uno mismo; los coach, los entrenadores, dietistas, etc. deberían de ser guías que nos conducen a este dominio personal, pero nunca tener que depender de su asesoramiento ilimitadamente.

Aprovecho para hacer referencia del libro que me ayudó a entender que la parte emocional es básica para cambiar la alimentación para siempre: “He decidido adelgazar” del Dr. Jean – Michel Cohen.

También os recomiendo unos profesionales del coche que están especializados en coche deportivo y alimentario y que son figuras que ayudan a que cualquier asesoramiento de entrenamiento o dieta sea garantía de éxito: coaching Renovatio.

En Vitam Pleni, somos todo un equipo de profesionals que trebajamos para ti y para asesorarte a tener cuidado de tu salud y llegar a tus objetivos. Consulta nuestros servicios aquí.

8 pensaments sobre “Dietes i objectius, on és la garantia de l’èxit?

  1. Hola Astrid, comparteix el teu post a la meva pàgina de FB https://www.facebook.com/nutriteam03, ens coneixes? Perque tenim la mateixa filosofia de vida que tu😉

    En referència a l’escrit, els dietistes-nutricionistes (D-N) estem en constant reciclatge, ja que la ciència evoluciona molt ràpid i per això cada cop tenim una visió mes àmplia del camp i incloem a diversos profesionals en l’abordatge dietètic, que al fi i al cap es com tot, com més gent més àmpli sera el coneixement sobre el tema i millors respostes s’hi podran donar a cada pacient en concret!

    Salut i feliicitacions un altre cop🙂

    • Astrid Barqué diu:

      Mil gràcies Bea! Ja li he clicat un like a la vostra pàgina de facebook. Ens seguim!

  2. Josep diu:

    Estimada Astrid,

    Mencanta que t’encanti la nutrició. També és la meva passió. Per això vaig estudiar una carrera universitària que es diu nutrició humana i dietètica i vaig fer dos màsters, un dells en nutrició aplicada a les activitats físiques i esportives.
    Només et demano una cosa. Siguem serios. Segur que hi han dietistes-nutricionistes que poden millorar. Però això no vol dir que qualsevol pugui assessorar nutricionalment els esportistes. A mi mencanta la competència, com mes bona millor. Perque això dignifica la professió i ens fa millorar i aprendre a tots.
    Pero malhauradament seràs una intrusa fins que no et formis com deu mana per donar conells i li donis així la importància que mereix la professió. I creume. Tandebó ho facis. Perquè com tu dius, estem parlant de la salut.

    • Astrid Barqué diu:

      Benvolguts Josep; moltes gràcies per llegir-me i sobretot pel comentari. Estic absolutament d’acord amb tu que no pot assessorar qualsevol persona en el camp de l’alimentació ni en d’altres, sempre ho he defensat. Sóc sempre molt curosa amb els meus comentaris i sempre recomano l’assessorament amb personals qualificats amb la formació específica; penso que a l’article també ho deixo clar. Jo mateixa tinc dietistes i nutricionistes a l’equip que s’encarreguen dels assessoraments alimentaris als esportistes que es dirigeixen a nosaltres. No crec haver estat mai intrusa ja que mai he donat consells de dietes. Sóc llicenciada en ciències de l’esport i especialista en cuina natural amb diversos títols; la meva especialitat és la cuina i les propietats dels aliments, i sobre això és sobre el què recomano; i com a professional de l’esport i com a esportista en primera persona, aplico els meus coneixements de cuina i dels aliments al món de l’esport, però mai he fet una dieta; ja tinc professionals al meu equip que ho fan i treballem conjuntament per tal de que ells aportin la part teòrica i jo la part pràctica de com cuinar aquells aliments que els dietistes i nutricionistes els aconsellen, per tal de treure’n les màximes propietats i de que la dieta sigui exitosa i no es quedi per complir per culpa de no saber com menjar allò que se’ls recomana. Te’n pot donar garantia qualsevol de les persones a qui hem assessorat.

      El que escric en aquest article, és la meva opinió sobre alguns professionals de les dietes, ja que són casos que m’hi he trobat treballant amb ells, perquè com et dic faig equip amb molts d’ells. En el meu escrit enfatitzo que per sort ja s’ha creat un col·legi professional de la professió i també anomeno que n’hi ha molts que ja comencen a parlar de salut, i abans no ho veia tant. Que no sigui nutricionista no em permet aconsellar però sí opinar sobre alguns d’ells i sobre la meva visió de que s’hauria de treballar en equip amb altres professionals com entrenadors personals, coachs, osteòpates, fisitoerapèutes, etc… per arribar a un assessorament exitós per la persona, ja que, com a professional de l’esport, crec que la millor manera d’assolir l’èxit és veient el cos de l’esportista com un tot i tenint plena comunicació entre tots aquests professionals que el tracten per tal de conservar la visió integral de la persona. Penso que no sóc intrusa de cap manera si el que dic justament és que cal que es treballi amb el nutricionista i que aquest faci equip amb l’entrenador, amb el fisio que li tracta la lesió o amb qualsevol professional que l’intervé i l’assessora. El que sí que recrimino, i crec estar en dret de dir-ho, és que els professionals encara treballen de manera segregada, només amb la seva especialitat, sigui quina sigui, i no hi ha comunicació amb els altres professionals d’altres àmbits que tracten a la persona, i crec que seria més exitós que treballessin en equip. He rellegit el meu text i penso que queda clar i que és això el que s’entén. També ho penso en la medecina actual, que molts especialistes només veuen els símptomes de la seva especialitat i els costa tenir una visió gobal del cos, cosa que crec que priva que la cura del pacient sigui més ràpida o exitosa.

      Salut!

Digues la teva:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s