Teories, ciències i la mala llet: reflexions d’una persona que vol viure sana

Conversa davant d’un plat d’alvocat, amb llavors de carbassa, pipes de gira sol, amanit amb oli d’oliva:

  • Plat extra de greixos, mmm!
  • Greixos???? (amb cara d’haver vist un fantasma…)
  • Però dels saludables eh?! Que de greixos n’hi ha de molts tipus, i no tots són perjudicials…
  • I puc menjar greixos si vull aprimar-me?
  • Sí, són essencials per la salut, almenys això és el què ara s’ha estudiat.
  • I per què alvocat?
  • Perquè és un “superfood”, en un sol aliment tens molts nutrients.
  • Vols dir no és perquè està “de moda”? no em convenç, perquè no és de proximitat, ho trobo un “snobisme”. A més, això dels superaliments també és una pantonima comercial per vendre més. Igual que el detox que no val per res, ja tenim els ronyons que ens netegen!
  • Fes el què vulguis, però almenys compra vegetals ecològics
  • Tampoc m’ho crec! segur que un cop tenen el certificat li tiren de tot i ja han aconseguit poder-ho vendre més car.Pregunta habitual que em fan els esportistes, últimament…

    – Què en penses de la paleodieta? diuen que és el millor pel rendiment esportiu; res de gra en cap plat, ni llegum ni cereals. I pocs carbohidrats, que el cos tiri de greixos i entrenar en cetosi…

Més: …el departament de salut ens recomana que sempre mengem això, espera, ara diu que millor això altre, espera ara diu que sí, però que sigui semi…

A la ràdio: …. l’associació X et recomana que consumeixis a diari bla, bla, bla…

… això sí, això no… Això va bé per la salut, això és un engany…

Recordeu quan els ous eren tan dolents pel colesterol, i després han vist que no era així? Heu vist les noves teories sobre els valors alts de colesterol en sang? Recordeu quan als anys 80 es parlava de quant dolents eren els greixos i que estava demostrat que eren causa de patologies cardíaques i obesitat? Recordeu que després s’ha descobert que la indústria del sucre estava darrera de promocionar aquestes teories? Recordeu les piràmides de l’alimentació que canvien cada certs anys, i ara la base són els cereals, i després les verdures, i després tot junts. Ara la llet de consum diari, ara no, ara semidesnatada. Ara carns dos cops per setmana, ara carns cada 15 dies, ara la OMS diu que ni parlar-ne de carns!

No és un atac a la comunitat científica. Sóc professora universitària, i se que la ciència és imprescindible i vital pel nostre desenvolupament i que li devem moltíssim, però també se que estem en un país que no dedica prou pressupost a la investigació i que si són privats qui patrocinen els estudis voldran un retorn d’aquest inversió, en forma de producte per vendre o de matxucar una altra teoria que no els hi interessa. I que molts altres països no es salven de la màfia que domina tot allò que ens volen fer saber i què volen que creiem.

A vegades em cauen els ànims i estic una mica tipa de teories i estudis que es contradiuen entre sí, que amb els anys se’n descobreixen de nous i anul·len les teories anteriors. Professionals que defensen a capa i espasa una tendència i d’altres que hi fan una lluita encarnissada per demostrar-los que s’equivoquen. Comunitats de la salut, amb professionals delmateix camp treballant en diferents línies, dividits, enlloc de junts cap a un mateix sentit.

A qui li interessa promocionar i demostrar que pots beneficiar-te la salut amb productes primaris, econòmics, que estan a l’abast de tothom i ningú en concret s’enriquirà comercialitzant-los perquè estan arreu? Qui pagarà estudis sobre això, qui pagarà la seva comunicació i publicació?

La meva part més vulnerable es pregunta si existeix un sentit comú. Si tants anys i tantes cultures menjant gra potser sí que estaven equivocats i havien de caçar més o muntar més horts i granges enlloc de cultius de cereals i haguessin tingut vides més longeves. Que no faci res que la ciència no hagi demostrat, per no estar enganyada per gurús que només volen enriquir-se de la meva preocupació de consumidora que vol tenir una vida saludable per els meus i per mi mateixa. Que em refiï de la indústria alimentària, perquè gràcies als seus processos i els seus controls els aliments que menjo són molt més segurs i s’han aconseguit reduir moltes intoxicacions.

La meva part més interior, amb una visió positiva em diu que faci cas al sentit comú i que retornem als orígens. Que allò que s’ha menjat sempre, que és de la zona i que és ecològic serà el millor pel meu cos, si no pateixo cap patologia que em demostri el contrari. Que tiri cap a allò que és el més natural i el menys processat i amb menys productes no naturals afegits. Que res és miraculós i no cal consumir-ho cada dia religiosament, si no em ve de gust, perquè tots els masses són dolents i s’ha de vigilar molt amb els -cada dia- i que alhora és bo menjar de tot mentre es faci de manera rica i variada.

Em dedico a la cuina saludable i esportiva i a vitampleni hi ha professionals amb qui faig equip que condueixen assessoraments alimentaris; tant jo com l’equip de dietistes – nutricionistes de vitampleni, estem en constant formació per intentar millorar la salut de les persones i el rendiment dels esportistes. És el nostre objectiu laboral i és la nostra vocació. Però tinc la sensació que fem el què fem sempre hi haurà un estudi, una teoria, un científic o un professional que  trobarà que no és encertat dalt tot. “No es pot cuinar al gust de tothom”, que diu el meu pare. i que ja no sabem a on estudiar o què llegir perquè no sigui refutat per ningú.

La mala llet em ve, quan estic en pau amb mi mateixa, em ve de gust fer o menjar quelcom que he llegit d’alguns professionals, em senta de meravella i ho comparteixo perquè sóc comunicadora de mena; i hi ha algú que em surt amb “no està demostrat científicament que…”. Ja se que no és ètic que ho digui, però sí, em ve mala llet quan això passa. Perquè te part de raó i ho sé, però també perquè penso que la ciència és molt gran i és formidable i és imprescindible perquè ens pugui guiar en les conductes de diferents professions, però no ho és tot, i ens queda molt camí per recórrer. I que cada cos és un món, els barems i percentils són mitjanes i una persona pot estar per sobre o per sota i estar sana. I que no ens hem d’obsessionar amb els números com el pes i l’índex de massa corporal (del què se’n fan postgraus sencers!) Que també és important com es trobi cadascú, que en alguns casos, s’ha de fer un “fifty – fifty” entre la ciència i l’experiència personal perquè un mateix es coneix molt bé.

Personalment m’agrada seguir a professionals que treballen en investigació, que publiquen els seus estudis, sobretot els que no estan contaminats per marques que els financin (si es que en queda algun que es pugui considerar lliure, els qui treballen pel servei públic inclòs), però també m’agrada escoltar i llegir a professionals amb molts anys d’experiència, que no són tant científics (perquè ningú paga els seus estudis) però els avalen molts clients satisfets a qui els ha canviat la vida i han aconseguit sanar-se o millorar la seva qualitat de vida.

Sóc políticament incorrecte amb aquest post, no queda sexi que una professional, que, a més, es dedica a la docència universitària, escrigui aquestes coses, però es que a vegades, penso que en fem un gra massa i em surt el cantó més rebel. Tingueu-m’ho en compte, si voleu. Sou lliures de fer-ho i de comentar el què vulgueu, però com que segons què em posa de mal humor, aquesta vegada (i és molt excepcional) em permeto no contestar cap comentar-hi. Sou lliures també de seguir llegint el que publico o clicar “unfollow”. Salut!

Anuncis

2 pensaments sobre “Teories, ciències i la mala llet: reflexions d’una persona que vol viure sana

  1. Hola Astrid!

    Et vaig escoltar per primera vegada en una conferència sobre els batuts recuperadors junt amb l’esportista Laura Orgué a Igualada. Em vau agradar perquè vaig veure que tinc la mateixa filosofia que vosaltres.

    Llegint aquest post, encara m’ho confirmes més. Opino exactament igual que tu, tot i que no tinc la teva experiència. Penso que hem de seguir el nostre sentit comú, el nostre “instint” i, de vegades, potser sortirem dels “marges” de la ciència… A la natura, sovint, 2+2 no fan 4 perquè depèn de molts factors.
    No t’ha de sortir la mala llet, simplement és acceptar que som així i que tot evoluciona. El nostre entorn no és el mateix que el que hi havia de fa 1000 anys, per això és molt difícil viure de la mateixa manera i menjant el mateix que els nostres avantpassats.

    Com més flexibles i coherents siguem i més sentit comú tinguem, més bé anirem. Pensa que som omnívors i, per això, crec que hem de menjar una mica de tot. Com més variat mengem, menys ens “intoxicarem” d’aquell aliment.

Digues la teva:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s