Teories, ciències i la mala llet: reflexions d’una persona que vol viure sana

Conversa davant d’un plat d’alvocat, amb llavors de carbassa, pipes de gira sol, amanit amb oli d’oliva:

  • Plat extra de greixos, mmm!
  • Greixos???? (amb cara d’haver vist un fantasma…)
  • Però dels saludables eh?! Que de greixos n’hi ha de molts tipus, i no tots són perjudicials…
  • I puc menjar greixos si vull aprimar-me?
  • Sí, són essencials per la salut, almenys això és el què ara s’ha estudiat.
  • I per què alvocat?
  • Perquè és un “superfood”, en un sol aliment tens molts nutrients.
  • Vols dir no és perquè està “de moda”? no em convenç, perquè no és de proximitat, ho trobo un “snobisme”. A més, això dels superaliments també és una pantonima comercial per vendre més. Igual que el detox que no val per res, ja tenim els ronyons que ens netegen!
  • Fes el què vulguis, però almenys compra vegetals ecològics
  • Tampoc m’ho crec! segur que un cop tenen el certificat li tiren de tot i ja han aconseguit poder-ho vendre més car.Pregunta habitual que em fan els esportistes, últimament…

    – Què en penses de la paleodieta? diuen que és el millor pel rendiment esportiu; res de gra en cap plat, ni llegum ni cereals. I pocs carbohidrats, que el cos tiri de greixos i entrenar en cetosi…

Més: …el departament de salut ens recomana que sempre mengem això, espera, ara diu que millor això altre, espera ara diu que sí, però que sigui semi…

A la ràdio: …. l’associació X et recomana que consumeixis a diari bla, bla, bla…

… això sí, això no… Això va bé per la salut, això és un engany…

Recordeu quan els ous eren tan dolents pel colesterol, i després han vist que no era així? Heu vist les noves teories sobre els valors alts de colesterol en sang? Recordeu quan als anys 80 es parlava de quant dolents eren els greixos i que estava demostrat que eren causa de patologies cardíaques i obesitat? Recordeu que després s’ha descobert que la indústria del sucre estava darrera de promocionar aquestes teories? Recordeu les piràmides de l’alimentació que canvien cada certs anys, i ara la base són els cereals, i després les verdures, i després tot junts. Ara la llet de consum diari, ara no, ara semidesnatada. Ara carns dos cops per setmana, ara carns cada 15 dies, ara la OMS diu que ni parlar-ne de carns!

No és un atac a la comunitat científica. Sóc professora universitària, i se que la ciència és imprescindible i vital pel nostre desenvolupament i que li devem moltíssim, però també se que estem en un país que no dedica prou pressupost a la investigació i que si són privats qui patrocinen els estudis voldran un retorn d’aquest inversió, en forma de producte per vendre o de matxucar una altra teoria que no els hi interessa. I que molts altres països no es salven de la màfia que domina tot allò que ens volen fer saber i què volen que creiem.

A vegades em cauen els ànims i estic una mica tipa de teories i estudis que es contradiuen entre sí, que amb els anys se’n descobreixen de nous i anul·len les teories anteriors. Professionals que defensen a capa i espasa una tendència i d’altres que hi fan una lluita encarnissada per demostrar-los que s’equivoquen. Comunitats de la salut, amb professionals delmateix camp treballant en diferents línies, dividits, enlloc de junts cap a un mateix sentit.

A qui li interessa promocionar i demostrar que pots beneficiar-te la salut amb productes primaris, econòmics, que estan a l’abast de tothom i ningú en concret s’enriquirà comercialitzant-los perquè estan arreu? Qui pagarà estudis sobre això, qui pagarà la seva comunicació i publicació?

La meva part més vulnerable es pregunta si existeix un sentit comú. Si tants anys i tantes cultures menjant gra potser sí que estaven equivocats i havien de caçar més o muntar més horts i granges enlloc de cultius de cereals i haguessin tingut vides més longeves. Que no faci res que la ciència no hagi demostrat, per no estar enganyada per gurús que només volen enriquir-se de la meva preocupació de consumidora que vol tenir una vida saludable per els meus i per mi mateixa. Que em refiï de la indústria alimentària, perquè gràcies als seus processos i els seus controls els aliments que menjo són molt més segurs i s’han aconseguit reduir moltes intoxicacions.

La meva part més interior, amb una visió positiva em diu que faci cas al sentit comú i que retornem als orígens. Que allò que s’ha menjat sempre, que és de la zona i que és ecològic serà el millor pel meu cos, si no pateixo cap patologia que em demostri el contrari. Que tiri cap a allò que és el més natural i el menys processat i amb menys productes no naturals afegits. Que res és miraculós i no cal consumir-ho cada dia religiosament, si no em ve de gust, perquè tots els masses són dolents i s’ha de vigilar molt amb els -cada dia- i que alhora és bo menjar de tot mentre es faci de manera rica i variada.

Em dedico a la cuina saludable i esportiva i a vitampleni hi ha professionals amb qui faig equip que condueixen assessoraments alimentaris; tant jo com l’equip de dietistes – nutricionistes de vitampleni, estem en constant formació per intentar millorar la salut de les persones i el rendiment dels esportistes. És el nostre objectiu laboral i és la nostra vocació. Però tinc la sensació que fem el què fem sempre hi haurà un estudi, una teoria, un científic o un professional que  trobarà que no és encertat dalt tot. “No es pot cuinar al gust de tothom”, que diu el meu pare. i que ja no sabem a on estudiar o què llegir perquè no sigui refutat per ningú.

La mala llet em ve, quan estic en pau amb mi mateixa, em ve de gust fer o menjar quelcom que he llegit d’alguns professionals, em senta de meravella i ho comparteixo perquè sóc comunicadora de mena; i hi ha algú que em surt amb “no està demostrat científicament que…”. Ja se que no és ètic que ho digui, però sí, em ve mala llet quan això passa. Perquè te part de raó i ho sé, però també perquè penso que la ciència és molt gran i és formidable i és imprescindible perquè ens pugui guiar en les conductes de diferents professions, però no ho és tot, i ens queda molt camí per recórrer. I que cada cos és un món, els barems i percentils són mitjanes i una persona pot estar per sobre o per sota i estar sana. I que no ens hem d’obsessionar amb els números com el pes i l’índex de massa corporal (del què se’n fan postgraus sencers!) Que també és important com es trobi cadascú, que en alguns casos, s’ha de fer un “fifty – fifty” entre la ciència i l’experiència personal perquè un mateix es coneix molt bé.

Personalment m’agrada seguir a professionals que treballen en investigació, que publiquen els seus estudis, sobretot els que no estan contaminats per marques que els financin (si es que en queda algun que es pugui considerar lliure, els qui treballen pel servei públic inclòs), però també m’agrada escoltar i llegir a professionals amb molts anys d’experiència, que no són tant científics (perquè ningú paga els seus estudis) però els avalen molts clients satisfets a qui els ha canviat la vida i han aconseguit sanar-se o millorar la seva qualitat de vida.

Sóc políticament incorrecte amb aquest post, no queda sexi que una professional, que, a més, es dedica a la docència universitària, escrigui aquestes coses, però es que a vegades, penso que en fem un gra massa i em surt el cantó més rebel. Tingueu-m’ho en compte, si voleu. Sou lliures de fer-ho i de comentar el què vulgueu, però com que segons què em posa de mal humor, aquesta vegada (i és molt excepcional) em permeto no contestar cap comentar-hi. Sou lliures també de seguir llegint el que publico o clicar “unfollow”. Salut!

Anuncis

Esmorzar per esportistes: energètic i digestiu.

Els qui ja coneixeu el meu discurs sabeu com m’agrada la civada (avena, en castellà) perquè penso que és una gran opció pels esportistes per l’energia que ens aporta en relació a la digestibilitat que té. A més, és molt versàtil a la cuina i ens permet des de fer-ne una aigua, fins a sopa, crema salada, crema dolça per esmorzar, barretes energètiques, o el famós porridge escocès, o “gatchas” com en diuen en castellà.

En el primer programa Temps d’Aventura, de Televisió de Catalunya, on tinc la oportunitat de participar-hi amb una petita secció setmanal d’alimentació, he escollit la crema de civada per ensenyar-vos com us podeu cuinar un esmorzar molt digestiu i alhora energètic, ideal per complementar el vostre àpat per abans d’entrenar o competir.

L’Alba Gumà, nutricionista de vitampleni, ens ha preparat alguns punts a tenir en compte dels àpats d’abans de l’activitat física:

  • El menjar previ a la pràctica esportiva haurà de realitzar-se:
    • Entre 1 i 4 hores abans per fer la digestió.
    • Aliments facilment digeribles.
    • Volum moderat
    • Format per aliments amb alt continguts en CG perquè ens donen energia
    • Moderada en proteïnes. (perquè costen de païr).
    • Vigilar amb els aliments amb greixos i fibra per prevenir les ganes d’anar de ventre durant la pràctica esportiva.
  • També cal proveir-nos del líquid suficient per mantener-nos hidratats.
  • Els CH ens permeten:
    • Reservar els dipòsits d’energia del cos
    • Mantenir el nivell de glucosa en sang durant l’exercici
    • Prevenir la utilización de proteínas com a font d’energia

Aquí teniu l’enllaç de la recepta escrita i us deixo amb el vídeo que vam enregistrar.

Espero que us sigui d’utilitat!

Alimentació en ultrafons: bases per a una alimentació efectiva.

 

GTP2015-48.jpg

En l’entrenament de l’ultrafondista no tot és fer quilòmetres. La bona programació de l’alimentació, juntament amb el descans, és la cara invisible de l’entrenament, però no per això menys important.

El nostre cos és la “màquina” imprescindible per l’esport. No es pot treure el màxim rendiment del cos si no es tenen en compte tot els factors que intervenen a que aquest tingui el millor funcionament.

En aquest primer article introduirem alguns punts que ajudaran a que la vostra alimentació sigui més efectiva per l’ultrafons, però alguns temes més específics que avui anomenem els aprofundirem en propers articles.

Aquest és un article que vaig elaborar pel mitjà Ultres Catalunya. Si t’interessa aquest article pots seguir-lo llegint clicant aquí.

MENJAR PER CUIDAR ELS INTESTINS:

Benvinguts de nou a la vida laboral. Costa una mica després de les vacances, però a qui més li costa és als nostres intestins. Jo estic una mica empatxada de dinars familiars i de mona, així que toca cuidar-me! Després d’èpoques d’excessos, la veritat és que noto que el meu sistema digestiu ha patit i no està en bones condicions, així que m’agrada fer força bondat durant una bona temporada per no complicar-li la feina. Com ho faig?

Procuro més que mai:

  • començar el dia amb un bon suc verd (recomano receptes de Carla Zaplana)
  • tenir en cada àpat una base de verdura i fruita fresca i de proximitat
  • evitar els refinats com el sucre i la farina blanca, ni lactosa, ni gluten durant uns dies
  • beure una tassa de brou vegetal casolà cada nit abans de sopar, amb una mica de miso afegit quan ja no està tan calent.
  • menjar una cullerada de postre de xucrut abans de cada àpat, especialment del dinar i el sopar.
  • i si és tan greu que fins i tot em trobo malament faig una tanda de probiòtics en dejú.

Els 4 primers punts són la base d’una alimentació saludable per cada día; però a vegades aquests hàbits es fan complicats de conciliar amb el dia a dia, i per exemple, una mica de pa per esmorzar o berenar sempre va bé coma recurs energètic i saciant, malgrat estar fet de farina.

Vaig tenir la sort de poder aprendre del gran xef i mestre forner David M. Olivé aquesta recepta de pa ràpid de farina de gra de fajol o blat sarraí.  És molt senzill de fer i no conté gluten. Si el feu ja em direu com us queda 😉

INGREDIENTS:

  • 120gr de farina de fajol
  • 60gr kuzu
  • 180ml d’aigua
  • 1 cp sal
  • 2 cs oli d’oliva
  • 5 prunes semiseques o un grapadet de panses.
  • 15gr de llevat impulsor (de pastisser, tipus Royal)
  • 6 anous
  • Una mica de fonoll o altra espècia

ELABORACIÓ:

  • Barregem bé per una banda els secs (fajol, kuzu, sal i llevat

impulsor).

  • Barregem els líquids (oli i aigua).
  • Afegim als líquids les nous i les prunes trossejades petites.
  • Afegim els sòlids al líquid i barregem amb cura.
  • Col·loquem en el motlle untat amb oli.
  • Deixem reposar uns minuts perquè absorbeixi la humitat.
  • El decorem de sobre (és opcional, però s’hi poden afegir llavors) i al forn.
  • El courem uns 20min a 200graus (cal pre escalfar el forn).

Espero que us agradi. Que el gaudiu!

81611827-ba8f-42bd-a108-9968f2207fa8.jpg

El sol, vitamina D imprescindible

Estos meses nos estamos encontrando en la consulta que hay muchos clientes a quienes les detectan falta de vitamina D, especialmente de zonas donde suele haber niebla o lluvia. Como estaba preocupada he buscado un poco más sobre esta vitamina y os he escrito 4 linias.

En verano debemos tomar precaución con los efectos que el sol puede causar en nuestro cuerpo; pero también podemos sufrir efectos por la poca exposición al sol, pues la luz que produce nuestra estrella solar es una vitamina con multitud de beneficios  para nuestro organismo, siempre y cuando sea tomado con juicio y precaución. Es la vitamina D.

images

La luz solar también nos ayuda a regular el reloj interno que nos sitúa en las distintas fases del día ayudándonos a dormir mejor por la noche. La gente que tiene poca exposición al sol puede, incluso, tener problemas de insomnio o depresiones.

BENEFICIOS DE LA VITAMINA D:

R. Hobday ya escribía en su libro “El sol curativo. Energía solar y salud en el siglo XXI” que la vitamina D es imprescindible para la absorción de calcio, fósforo y de magnesio en los huesos, por esto, tener los niveles mínimos de vitamina D permite prevenir enfermedades como la osteoporosis. Esta vitamina, también ayuda al mejor funcionamiento de las células y por lo tanto nos ayuda a prevenir de enfermedades de corazón, hipertensión, el colesterol y otras enfermedades coronarias y nos ayuda a combatir la diabetes e incluso algunos cánceres como el de mama o de próstata. Además es necesaria para el funcionamiento de los músculos, y estimula nuestro sistema inmune. Ademas controlar nuestra ingesta de vitamina D, ya sea por la boca o por la piel, nos va a ayudar en la salud de nuestro pelo y nuestros dientes.

Antiguamente, en los hospitales y los asilos, había la costumbre de sacar a los enfermos al exterior al menos una hora al día para que tomaran el sol. Pues era considerado parte de la terapia o cuidado del paciente.

El Dr. J. Whitaker, en un estudio, demuestra que con la ingesta correcta de esta vitamina bajaban mucho las probabilidades de sufrir una gripe.

La Organización Mundial de la Salud publicó que casi la mitad de las mujeres no tiene las cantidades mínimas recomendadas de vitamina D.

ALIMENTOS CON VITAMINA D:

La suerte que tenemos, es que los alimentos también absorben parte de esta energía solar, de hecho es imprescindible para que los vegetales, frutas y cereales crezcan sanos.

images-1Existen suplementos y también algunos alimentos fortificados con esta vitamina, como las leches o los yogures; sin embargo es mejor obtenerlo de alimentos que lo contengan de manera natural. Nos encontramos con algunos alimentos que nos pueden aportar esta vitamina. Los pescados como la caballa, el salmón, el atún, los arenques o las sardinas son un buen aporte de vitamina D. Los huevos también son fuente de multitud de proteínas y vitaminas, entre ellas la D. Otro alimento es el hongo japonés shitake, que nos permite multitud de opciones para adaptarlo en platos de nuestra dieta mediterránea. Así que ya veis que las personas con alimentación vegana lo tienen más complicado y por esto quizás seria interesante que tomaran un suplemento durante los meses de menos exposición solar.

CUANDO TOMAR MAS VITAMINA D:

Cuando tomamos el sol, en nuestra piel se estimulan las hormonas que producen esta vitamina. Sin embargo, si solemos trabajar en sitios cubiertos o vivimos en zonas lluviosas, donde las nubes dejan salir el sol en contadas ocasiones, debemos tener en cuenta la ingesta de esta vitamina a través de los alimentos.

En otoño y invierno, es cuando menos exposición solar solemos tener, y es cuando podemos enriquecer nuestras dietas con vitamina D.

Ya vemos, que las vitaminas no pueden ser solo absorbidas a través del sistema digestivo y los alimentos, sino que la piel también es un órgano por donde podemos obtener fuentes de salud. Igualmente habrá que tener nuestra piel bien cuidada para que pueda ayudarnos al correcto funcionamiento del cuerpo y esto también se consigue desde dentro ingiriendo los alimentos de manera saludable. En conclusión vemos que hay que cuidarse de manera integral para que nuestro cuerpo pueda estar sano y, sin duda, comer variado y tener una vida activa en la naturaleza para poder obtener todas las vitaminas posibles.

Els esportistes no només mengem processats i aliments envasats

Pastilles, pots de pols, begudes  de colors o tot tipus d’aliments envasats són els què ens ve al cap quan parlem de nutrició esportiva. Aquests són complements en l’alimentació dels esportistes, però no en són la base. De fet, ja n’hi ha molts que prescindeixen dels processats i s’alimenten només d’aliments reals.

LA SUPLEMENTACIÓ DE SÈRIE EN ESPORTISTES:

Es dona per suposat que els esportistes hem de consumir pastilles o pols processades? L’alimentació complementària va de sèrie en les persones que practiquen activitat física de manera exigent?

Us proposo un exercici pràctic. Aneu a qualsevol botiga esportiva i passegeu per la secció d’alimentació; què hi veureu? jo ho he provat amb 3 franquícies diferents i a tot arreu són envasos i pots. No hi ha ni un aliment primari. Tot és menjar processat, industrialitzat  i envasat. En forma de barreta, de sobre, de pols o de pastilla… i ja no parlem de les begudes! Semblen llums de neó d’una discoteca, només amb el color ja es veu que beure aquell líquid no pot ser bo per la salut.

I es que els esportistes, som qui més hauríem de cuidar el cos, perquè el necessitem per allò que més ens agrada: la pràctica esportiva. Segons quins productes que ens asseguren una millora del rendiment amb menys esforç, probablement ens afectaran òrgans com el fetge, els intestins o el ronyó, i per tant, a llarg plaç ens produirà conseqüències a la salut que escurçarà la nostra vida esportiva.

Amb la “moda” de les llargues distàncies, molts esportistes s’adonen que la química, sovint els fa més mal que bé. Jo mateixa assessoro esportistes d’èlit que han deixat de consumir processats de nutrició esportiva (encara que en siguin ambaixadors i necessitin el contracte de patrocini). En canvi a la nostra consulta ens trobem amb esportistes amateurs que es prenen tot tipus de complements “per si de cas”.

Al final el què et fa rendir més és estar sa, i això només s’aconsegueix cuidant-se. La millor manera de fer-ho és tenint en compte, també, l’alimentació i per això hem de consumir el màxim de menjar real, menjar sense ingredients, perquè allò que mengem és primari i és el què es converteix en ingredient. El “per si de cas” et pot costar molt car perquè aquests productes no són com l’aigua; tots ells tenen un efecte al nostre cos. Els aliments són la benzina de la nostra màquina corporal, i cal que siguin de la màxima qualitat possible.

AVANTATGES DE MENJAR NATURAL:

El menjar natural és lliure de químics. Els additius i conservants, o encara pitjor, els colorants o potenciadors de sabor, acaben convertint-se en un tòxic per al nostre organisme si en consumim en excés. Són causa de moltíssimes malalties i alguns països ja estan fent una restricció amb moltes E-… en productes de consum alimentari. Al nostre país ens queda molt camí per recórrer en quant a normatives, així que cal tornar als orígens i elaborar-se un mateix el màxim de plats possibles per estalviar-nos els químics i també per menjar l’aliment amb totes les seves propietats.

Menjar natural i més sa, ajuda a tenir l’intestí en millors condicions, de manera que n’absorvirà millor els nutrients i ens permetrà tenir més recursos per trobar-nos bé. Millorarà el nostre sistema immunològic i estarem menys exposats a emmalaltir.

Està estudiat que les persones que consumeixen més fruita i verdura, especialment si són de cultiu biològic, tenen més contingut en minerals i per tant pateixen de menys rampes i altres efectes que provoca la desmineralització.

APRENDREM A CUINAR SA:

– Tens una guerra amb les marques de suplementació esportiva- em diuen alguns, i no és cert. Tinc una guerra en consumir suplements de manera sistemàtica, i amb els equips de comunicació d’aquestes marques que fomenten que així sigui. Com que als responsables de màrqueting no els puc dir que no facin la seva feina, que és intentar de vendre més, em dedico a la pedagogia amb les persones mitjançant l’assessorament, conferències i tallers pràctics, a més de crear contingut per empreses d’alimentació saludable.

És per això que, des del blog, em proposo ensenyar-vos la part més pràctica de menjar sa i us prepararé, de tant en tant, una recepta d’aliments que us poden servir per la pràctica esportiva, ja sigui en vídeo o per escrit. Aquests més comencem amb una bola de llegum per consumir en tirades llargues:

veganlentilballs1

recepta_boles_de_llegum_nova

 

 

 

 

Si les proveu de cuinar i d’entrenar amb elles, no dubteu en compartir a les xarxes socials el resultat i etiqueteu-me.

El llegum, no només ens donarà energia per seguir, pel seu contingut en carbohidrats, sinó que el seu contingut proteïc ens ajudarà a la reconstrucció muscular i no tindrem tant dolor de cames i ens costarà menys la recuperació. Però sempre cal menjar-lo molt cuit pequè sigui el màxim digestiu possible; i un bon truc és afegir el gingebre fresc en la cocció.

Ja em direu si us funciona 😉

Complementos en nuestros platos que nutren la dieta

Complementos-que-nutren-la-dietaA veces, combinar los alimentos correctamente o incluso cocinar algún tipo de comida con los nombrados superalimentos, nos cuesta un poco. Hay maneras sencillas de hacer los platos de cada día mas nutritivos.
Con los condimentos podemos ayudar a que nuestras comidas sean mas completas. Las especies, semillas y frutos secos, no solo realzan el sabor de nuestras recetas sino que, muchas veces, tienen propiedades nutricionales que nos ayudan a complementar nuestra dieta.

Semillas y frutos

Estos alimentos pueden servir de topping en algunas comidas como tostadas o batidos, pero también se pueden añadir como aderezo en ensaladas u otros platos que lo veáis conveniente.

 

  • Piñones: son muy energéticos porqué tienen proteína y magnesio. Ayudan a adelgazar y son ideales para el sistema cardiovascular. Tienen un efecto antiedad y mejoran la salud ocular.
  • Pipas de girasol: son un buen alimento para recomponer minerales, pues son ricas en fósforo i contienen vitamina E i B (B9, B6, B5 y B1), magnesio zinc y potasio. Son fuente de omega 6 y muy buen antioxidante.
  • Semillas de amapola: contienen mucho calcio. Son perfectas para nuestro sistema digestivo, también va bien para los nervios ya que tienen propiedades relajantes.

 en el blog de Cereal Bio.¿Te interesa? ¡Sigue leyendo! Tienes el artículo completoComplementos-que-nutren-la-dieta